La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) ha registrat aquest, 29 de juny, davant el Ministeri de Seguretat Social més de 150.000 signatures en suport a l’establiment de coeficients per a la reducció de l’edat de jubilació als 60 anys per a treballadores i treballadors dels sectors sanitari i sociosanitari, recollides per aquest sindicat durant aquest mes de juny a través de la plataforma change.org així com en paper.

La FSS-CCOO ha registrat avui oficialment davant el Ministeri de Seguretat Social més de 150.000 signatures en suport a rebaixar als 60 anys l’edat de jubilació per al personal dels sectors sanitari i sociosanitari; signatures recollides per aquest sindicat durant aquest mes de juny i també des de fa uns mesos des de la Plataforma JAVIIS (Jubilació Anticipada Voluntària en Institucions Sanitàries).

Al costat de la signatures s’ha registrat una carta dirigida al ministre José Luis Escrivá, després de no haver obtingut cap resposta per la seva part a la reivindicació d’aquest sindicat sobre l’establiment de coeficients per a la reducció de l’edat de jubilació per a treballadores i treballadors d’aquests sectors. D’aquesta manera, si l’Administració persisteix en la seva actitud de negació del diàleg.

CCOO continuarà convocant mobilitzacions tant del personal dels sectors sanitari i sociosanitari com més àmplies de caràcter social en suport a aquests col·lectius.

Cal recordar que el passat dia 25 d’octubre de 2021, la FSS-CCOO, organització sindical més representativa a nivell estatal en els sectors sanitari i sociosanitari, va dirigir un escrit al Director General d’Ordenació de la Seguretat Social, en el qual sol·licitava, sobre la base d’una argumentació sòlidament documentada, que s’iniciés el procediment d’estudi per a l’establiment de coeficients reductors de l’edat de jubilació.

El passat dia 8 de febrer de 2022, i davant la falta de resposta a l’escrit del Director General, el sindicat li dirigia una altra carta al ministre Escrivá ratificant els termes de la qual es va registrar en el Ministeri. No obstant això, CCOO segueix sense haver rebut resposta cap.

Per tot això, la FSS-CCOO es reitera en la sol·licitud ja formulada al Ministeri i li insta novament a donar les oportunes instruccions perquè de manera immediata, i conforme al Art.10 del RD 1698/2011, s’iniciï el procediment conduent a l’establiment de coeficients reductors per a rebaixar l’edat de jubilació, que permeti situar en 60 anys l’edat perquè els treballadors i treballadores enquadrats en els epígrafs 86, 87 i 88 (activitats sanitàries, assistència en establiments residencials i activitats de serveis socials sense allotjament) puguin accedir a la pensió.

El proper dia 12 de novembre i de forma descentralitzada es duran a terme concentracions a les 4 províncies de Catalunya en defensa d'uns serveis públics de qualitat per a tota la ciutadania. Les concentracions seran davant les Subdelegacions del Govern.

Per a CCOO, és absolutament imprescindible augmentar la despesa pública als serveis que garanteixen drets de ciutadania. Cal assegurar el finançament de la sanitat, els serveis socials, l’educació i la dependència. També és necessari millorar la resta de serveis de les administracions públiques, clarament minvats durant el període d’austeritat extrema, invertir en matèria de logística i infraestructura, garantir la cohesió social i territorial, i fer una aposta més gran per la inversió en R+D+I, la digitalització i la formació i la qualificació dels empleats i empleades públics. Requeriran una dedicació especial els serveis públics que atenen les persones migrants i refugiades.

Espanya ha de recuperar la despesa social anterior a la crisi per anar-nos apropant als països del nostre entorn i, sobretot, per garantir els drets de ciutadania que la crisi ha posat en risc, amb copagaments o dificultats d’accés als serveis públics, entre d’altres.

Pel que fa a les condicions laborals, CCOO recriminem al Govern l’incompliment dels compromisos contrets amb el sindicat. Cal complir la resta de matèries que encara estan pendents de resoldre del II Acord per a la millora de l’ocupació pública del 2018, i, més recentment, de l’Acord del 5 de juliol del 2021. Cal constituir la Comissió de Seguiment de l’acord, així com el que recull l’apartat tercer, que inclou la negociació d’un tercer acord bianual, per continuar millorant l’ocupació pública i les condicions de treball i salarials.

Una tasca imprescindible que s’ha d’emprendre per aconseguir la recuperació dels drets arrabassats a més de tres milions d’empleats i empleades públics amb l’excusa de la crisi econòmica, als quals, en concret, se’ls ha de garantir:

• Salaris: cal continuar fent avenços en la recuperació del poder adquisitiu perdut per les empleades i empleats públics durant la crisi. Concretament, s’han perdut entre 11 i 18 punts de capacitat de compra, i fins ara només se n’han recuperat 4. El Govern va imposar, sense negociació, una pujada salarial del 0,9 % el 2021 i ara, al Projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat del 2022, una del 2 %.

L’Àrea Pública de CCOO no avala aquest tipus de pujada perquè s’allunya dels objectius marcats de recuperació del poder adquisitiu: se segueix desvinculant de l’IPC i, per tant, ni tan sols se situa en el manteniment dels salaris, com sí que s’ha garantit per a les pensions o la pujada per sobre de l’IPC per a les pensions més baixes. És una mesura que, a més, és ineficient per poder incrementar la demanda interna, necessària per a l’increment del PIB del país.

• Fons addicionals: s’han de recuperar, garantint-ne la posada en marxa i el compliment, i s’han d’incrementar per reduir o eliminar la bretxa salarial de gènere. També s’han de preveure partides suficients que donin resposta a les justes demandes per, entre d’altres, abordar les deficiències i les adaptacions a les Relacions de llocs de treball, la carrera professional, la qualificació i la classificació professional, així com la valoració de llocs de treball, que s’ha de traslladar als convenis col·lectius i/o acords. S’ha de matisar de manera fefaent que els fons addicionals són part de les retribucions i, per tant, el seu repartiment és de compliment obligat.

• Ocupació: hem de recuperar l’ocupació pública perduda i emprendre el necessari rejoveniment de les plantilles. Es tracta d’una necessitat imperiosa tenint en compte l’edat avançada, propera a la jubilació, d’un percentatge altíssim de les plantilles. En cas contrari, es posa en qüestió la continuïtat dels serveis públics amb una prestació eficaç, de qualitat i universal.

Així mateix, cal endegar els canvis necessaris per al correcte desenvolupament dels processos de modernització i digitalització de les administracions públiques sense que això suposi una pèrdua d’ocupació, en desenvolupament del component 11 del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

• Estabilització de l’ocupació: conforme s’ha recollit en el nou Acord de 5 de juliol del 2021, juntament amb els anteriors del 2017 i del 2018, la temporalitat s’ha de situar per sota del 8 % a tot el sector públic a finals del 2024, compromís contret igualment al Pla de recuperació, transformació i resiliència acordat amb la Unió Europea. Aquests processos s’han de fer amb les màximes garanties jurídiques, com entenem que passarà en el tràmit parlamentari després de la convalidació del Reial decret llei 14/2021, per aconseguir els objectius de donar estabilitat a les plantilles i posar fi al flagell que suposa la temporalitat.

Aquests processos han de preveure la totalitat del sector públic empresarial, així com els centres de recerca, no només en llocs estructurals sinó en tots aquells que també han de ser considerats com a tals i que, majoritàriament, estan coberts de manera alegal, il·legal o en frau de llei, a través de figures com programes, obra i servei, etc.

En cap cas no s’ha de permetre l’amortització de les places i s’ha de complir amb l’adaptació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ja materialitzada conforme a l’Acord de 5 de juliol i altres normes d’aplicació, de manera que s’eviti el frau o l’abús en la contractació temporal, que es reflecteixin clarament les sancions dissuasòries davant aquests abusos i que s’eviti qualsevol tipus de discriminació entre personal fix i temporal.

És necessari eliminar qualsevol limitació en la taxa de reposició per fer realment efectiva i duradora la reducció de la temporalitat a menys del 8 % de les plantilles a tots els sectors públics i permetre la recuperació de l’ocupació pública perduda.

• Mesa d’interlocució del sector públic empresarial i dels centres d’investigació del sector públic: és imprescindible crear-la com a espai de diàleg, tot respectant la negociació col·lectiva en cada àmbit, així com per a l’avaluació, la consideració i/o negociació d’aquelles iniciatives, conflictes i propostes que siguin oportunes per donar resposta a desenes de milers de treballadores i treballadors d’aquests sectors.

• Administració local: impulsar la negociació d’un acord marc per a l’Administració local tot respectant el dret a la negociació col·lectiva en cada àmbit. És urgent la derogació de la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.
• Jornada: recuperar i estendre la jornada de 35 hores, amb les adaptacions oportunes als diferents sectors per fer-la realment efectiva i desvinculant-la dels objectius de dèficit, una qüestió encara pendent a moltes administracions públiques i al sector públic empresarial.
• Igualtat: cal aprovar els plans d’igualtat així com mesures de corresponsabilitat i conciliació, a més dels protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe.
• Classes passives: s’ha d’operar un increment substancial dels havers reguladors dels grups de l’A2 a l’E, per evitar que se segueixi deteriorant la qualitat de les pensions de les classes passives.
• Estatut bàsic de l’empleat públic: a més de la modificació duta a terme per a l’adaptació de la Directiva comunitària 1999/70 després de la signatura de l’Acord de 5 de juliol, resulta necessari i urgent abordar la resta de desenvolupament de l’Estatut, pendent des de la seva publicació el 2007. Ens referim tant a la garantia del compliment dels acords com a la millora de l’accés a l’ocupació pública, l’obligatorietat de resoldre les ofertes d’ocupació pública, l’agilitació dels processos selectius, amb convocatòries amb caràcter anual que prevegin especialment les places vacants ocupades per personal temporal, la provisió i la promoció interna, la carrera professional, l’avaluació de l’acompliment, la qualificació i la classificació professional, la culminació de la disposició transitòria tercera, la mobilitat interadministrativa, la regulació del teletreball, etc.
• Servei exterior: cal recuperar el poder adquisitiu i exigir de ple dret la negociació col·lectiva. No es pot permetre més que faci dotze anys que no hi ha cap actualització salarial. D’altra banda, cal facilitar el desenvolupament democràtic dels processos d’eleccions sindicals endegats en aquests moments.

Feu clic per veure el  manifest ‘Continuem treballant pels teus drets’ o el cartell de les Manifestacions dels treballadors i treballadores de l’Àrea pública