Qui som?‎ > ‎Accions Sindicals‎ > ‎

Article de la Mónica Vázquez : SINDICALISME I COMPROMÍS SOCIAL

3 de març 2014, 11:08 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO   [ actualitzat el 3 de març 2014, 11:09 ]

Publicat al diari 9nou d'Osona 


Des de fa ja massa temps el sindicalisme ha estat objecte d’una campanya de desprestigi, que ha consistit principalment en declarar aquests tipus de moviments obsolets i anacrònics, per part d’alguns polítics i d’alguns medis. Tot això mentre les agressions laborals i socials han augmentat considerablement en els darrers temps. El discurs de la por, institucionalitzada per un tipus de discurs polític, ens ha deixat paralitzats, però cada vegada més les persones que tenim inquietuds i no podem estar amb els braços plegats creiem en una lluita responsable, organitzada i en la solidaritat social. Tenim un front comú i estem al costat d’altres ciutadans i ciutadanes com nosaltres: amb els treballadors de Panrico, amb els companys de Coca Cola i amb tots aquells que han fet que les marees no parin de créixer com la marea vermella, groga, verda, blanca... Aquesta darrera, la blanca, és la que a mi em toca com a infermera però, alhora, com a usuària de la sanitat pública. S’ha aconseguit paralitzar privatitzacions, ens hem manifestat i hem sortit al carrer per un munt de retallades dels serveis considerats bàsics en tota democràcia: sanitat, educació, habitatge ... Tot això en un torbador escenari en què triomfa el discurs immobilista de tots aquells que no paren de dir-nos: “no aconseguireu res, sou quatre gats”. Donem suport a tot tipus d’organitzacions socials que tenen com a finalitat millorar la cohesió social: PAH, Plataforma pels drets socials, Plataforma aturem el Fracking, STOP Pujades del transport i d’altres sorgides moltes d’elles arran del moviment i de l’esperit del 15M que reivindiquen una passa endavant en la recuperació i consolidació de la qualitat democràtica.

L’Estat del benestar només és recuperable i possible -perquè és i ha de ser recuperable i possible!- amb la implicació de tots plegats. Hem de ser responsables i curosos en les decisions que prenem cada dia, però també ho hem de ser quan anem a dipositar el nostre vot a les urnes, ja que d’aquí surten les polítiques que ens afecten: reformes laborals, falses lleis de protecció ciutadana, reformes educatives i ideològiques, lleis que agredeixen el nostre idioma i, fins i tot, el nostre cos. Formar part del món sindical no està ben vist per molta gent, però a mi m’agrada reivindicar-ho amb veu clara i alta: sóc sindicalista i, d’altres com jo, ens ho creiem i treballem amb gran il·lusió, esperança, compromís, exigència i responsabilitat.

A l’Hospital General de Vic, on treballo, durant aquest dies estem recollint, avaluant i valorant tot el treball realitzat, en els darrers quatre anys. Estem immersos en plena campanya per poder triar els representants dels treballadors i treballadores. Pot semblar un tòpic però, com en tota campanya, fem una crida a la participació, és important que tothom tingui clar quines són les seves preferències i quins són els seus interessos, si són conjunts o són merament individuals. Molta gent pensem que els interessos que cal defensar són col·lectius i no individuals perquè en una societat com la nostra tots depenem de tots.

S’ha treballat intensament tenint en compte a totes les persones treballadores, indiferentment de la categoria professional a la qual pertanyen, cercant l’equitat. Ha estat una època molt dura de negociacions en què hem perdut les millores laborals i salarials que tant van costar aconseguir però, amb l’escàs marge de maniobra que tenim o ens han deixat, nosaltres hem estat a primera línia intentat pal·liar totes aquestes retallades. La nostra secció sindical està formada per persones amb idees polítiques diverses, com ha de ser, però amb finalitats i valors comuns i amb un mateix objectiu: recuperar i millorar les condicions laborals i socials que ens han arrabassat.

En aquesta tasca ens hem d’implicar tots i totes, des dels nostres llocs de treball, però també des dels nostres barris, des de les escoles dels nostres fills, des de les nostres ciutats i pobles, una mateixa lluita que ens dugui a un món més just i habitable... Quan els meus fills em pregunten perquè estic en un sindicat, en el meu cas  CCOO, jo sempre els dic el mateix, vull contribuir a tenir un món millor perquè un món millor és possible.

 

Mónica Vázquez Alonso

Infermera

Delegada LOLS C.C.O.O.

Secció sindical Hospital General de Vic