Inici‎ > ‎Comunicats‎ > ‎

CCOO refusa els atacs de la patronal sanitària privada contra l'empresa pública Institut Català de la Salut (ICS)

25 de nov. 2014, 3:33 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO   [ actualitzat el 25 de nov. 2014, 3:36 ]

Davant les declaracions de la directora general de la UCH

Novament, aquesta vegada al Diari de Girona, Helena Ris, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), patronal sanitària privada, carrega contra l’Institut Català de la Salut (ICS). Diu Ris que l’ICS té una estructura rígida, sobretot pel que fa al personal, que no permet fer els canvis necessaris. Demana la transformació de l’ICS i defensa la seva integració sota la forma jurídica de consorcis. Res de nou, des dels temps de Boi Ruiz. La UCH sempre ha intentat desprestigiar l’ICS, el veritable competidor dels interessos que ells defensen. Ara no sabem si Ris està fent mèrits per seguir el camí de Boi Ruiz (el qual tenia com a únic actiu haver criticat a tort i a dret l’ICS) o està abonant el terreny abans de sembrar per tenir una bona collita: nous consorcis públics que pagarien quota a una patronal privada. 


És lleig que una responsable de la patronal sanitària privada, que incomprensiblement té associades empreses públiques de les quals rep quotes, es dediqui insistentment a criticar la primera empresa sanitària pública de Catalunya. Molt més lleig encara és que ho faci distorsionant la realitat. 

Diu Helena Ris que a l’ICS, contràriament al que passa en el sector concertat, és molt difícil arribar a acords. Fals. L’ICS té vigent un acord de condicions de treball des del 2006, el qual ha sofert retallades per decisions dels governs estatal i autonòmic. Actualment, s’estan fent convocatòries de trasllat que són fruit d’un acord de la Mesa Sectorial de Salut. Contràriament, el sector concertat està sense conveni des del 2008; allà on diu Ris que es fan acords, en sis anys no s’ha aconseguit pactar un conveni. En gran mesura això no ha estat possible per l’actitud obstruccionista de la patronal que ella representa. A l’última tanda negociadora, que es va iniciar el 29 d’octubre, la representació de la UCH va començar demanant que si no s’aconseguia un acord abans del 14 de novembre es tanqués la negociació. Llavors les empreses començarien a plantejar unilateralment modificacions substancials de les condicions de treball. Amb aquesta voluntat negociadora a ningú ha d’estranyar que el sector concertat faci sis anys que no tingui conveni.

Diu també Helena Ris que en el sector concertat s’han pogut arribar a acords en assumptes com la jornada i el règim de guàrdies, que amb el personal estatutari de l’ICS són difícilment abordables. Fa falta molta barra per dir això, al mateix temps que la UCH, a la comissió negociadora del conveni, posa com a condició imprescindible per arribar a un acord que en el sector concertat s’apliqui el règim de jornada i guàrdies del personal estatutari de l’ICS. La UCH, de la qual Ris és directora general, vol aplicar a tota la sanitat concertada el règim de jornada i guàrdies dels funcionaris. Tota la vida queixant-se de la rigidesa del règim jurídic del personal estatutari de l’ICS per acabar exigint que s’apliqui a tot el personal laboral de la sanitat concertada.

És cert que l’ICS està en un període de transformació que ha permès millorar molt els seus processos i la seva eficiència, la qual cosa no hauria estat possible sense la col·laboració de tots els seus professionals, que han patit especialment les retallades. Amb pressupostos cada vegada més reduïts, l’ICS ha incrementat any reea any l’activitat; el CatSalut no paga aquests increments d’activitat, però sí s’encarrega de difondre el dèficit que generen; per a això compta amb l’ajuda de la UCH i altres interessats a desprestigiar-lo. 

L’ICS podria millorar molt més, però el seu problema no és el règim jurídic del personal ni la seva estructura. Aquests mai han estat impediments per adaptar-se a situacions canviants. El problema de l’ICS són les contínues ingerències polítiques en la seva gestió, que impedeixen un desenvolupament molt més eficient i que normalment beneficien altres actors del sistema sanitari més preocupats pel seu compte de resultats que per l’atenció sanitària de la ciutadania de Catalunya. Són decisions polítiques les que impedeixen que l’Hospital Josep Trueta contracti la cuina de l’Institut d’Assistència Sanitària, una altra empresa pública, perquè, en paraules de la secretària del Departament, cal donar negoci a tothom. També són decisions polítiques les que fan que l’ICS hagi de comprar anàlisis o radiologia, que podria fer amb els seus propis mitjans amb un cost molt menor, a altres proveïdors que tan bé defensa Helena Ris. I és que cal donar negoci a tothom. Són decisions polítiques les que fan que l’ICS treballi molt per sota de la seva capacitat. 

Despolititzar l’ICS i deixar-lo treballar significaria que moltes entitats privades associades a la UCH farien menys negoci. CCOO de Catalunya demanem a la UCH que es dediqui a donar servei als seus associats i li recomanem a Ris que deixi tranquil l’ICS i es preocupi del que podria passar a la institució que representa si aquelles empreses públiques que ara li paguen quotes deixessin de fer-ho, ja que és un clar exemple de malbaratament de diner públic, perquè les empreses públiques ja en tenen una de “patronal”: la Generalitat de Catalunya.