Inici‎ > ‎Comarques‎ > ‎Osona‎ > ‎

Entrevista a la revista "Assemblea digital" a la nostra companya Pilar Soler

18 de set. 2013, 13:01 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO   [ actualitzat el 18 de set. 2013, 13:04 ]
Amb la crisi econòmica i les retallades pressupostàries que s'han produït, un dels sectors que més ho han patit ha estat la sanitat pública, tot i ser un dels sectors amb més incidència social. Avui la sanitat pública és força diferent de la que
coneixíem abans de la crisi. Reducció de serveis, llistes d'espera, copagaments, etc. són una dramàtica realitat per a
milions d'usuaris.
Per veure en quines condicions ha canviat i fins on afecta a la societat en general, parlem amb Josep Fuentes Ribas
(@jofuentesribas), representant de CCOO en la Plataforma de Defensa de la Sanitat Pública al Bages (@PlaSanitatBages), amb la Cristina Cruz Mas (@cristinacruzmas), delegada sindical de CCOO i presidenta del
Comitè d'Empresa de l'Hospital General de Sant Joan de Déu, i amb Pilar Soler Serra, delegada sindical de CCOO a l’
Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central (@ccooicssanitat).
En què ha canviat el servei sanitari que rep el ciutadà avui del que rebia fa uns pocs anys enrere?
En molts aspectes. Al Bages i al Berguedà es constata una situació complicada producte de les retallades en serveis i atenció a l'usuari. Igualment hi incideix el procés de degradació en les condicions laborals dels treballadors,
sobretot en la sanitat pública i concertada, i, també, pel procés de privatitzacions que es van portant a terme. Un exemple el tenim en l'Hospital de Berga, que volen que deixi de ser municipal per passar a una Fundació Privada sense ànim de lucre. Hi ha una eliminació constant de places en l'ICS. Hi ha una manca de transparència en la informació sobre la gestió i les actuacions que es fan.
Les llistes d'espera, per a una intervenció quirúrgica, en realitat no existeixen i en molts casos l'espera es fa interminable. Les retallades afecten directament a l'atenció que es dóna, ja que es redueix personal. El pressupost en farmàcia o en material és, cada dia, més minvat. Podem veure en el servei d'urgències, amb els boxs on s'atenen a tres persones alhora, amb la manca d'intimitat i bon servei que comporta. El tancament de plantes i de llits, en alguns centres, ho acaben d'empitjorar tot. Som el país, de l’Europa dels 1 5, amb menys gent dedicada a l'atenció social i, en canvi, on es fan més retallades.
Els treballadors de la sanitat, tant pública com privada, es queixen de la pèrdua d'unes condicions laborals que repercuteixen directament en el servei que s'ofereix a la ciutadania. Quins són els aspectes més determinants?
Les retallades afecten directament a les condicions laborals dels treballadors: rebaixes de sou, augment d'horaris,
contractes a precari...
L'ambient laboral és penós i, tot i així, els professionals sanitaris salven el servei i l'atenció amb un esforç voluntariós que no es valora. Avui les direccions hospitalàries imposen les seves condicions i, als treballadors, només els queda l'opció de triar allò dolent o el pitjor i, malgrat tot, aquesta gent és la que salva la situació. Afegim a tot això el tancament de llits i plantes i ens trobem amb una situació difícil de mantenir sinó fos, com hem dit, pel voluntarisme dels professionals que hi treballen.
Aquest panorama es pot veure afectat, encara més, per noves retallades?
I tant. A l'ICS, en la Gerència de la Catalunya Central, els pressupostos d'enguany s'han reduït uns 5 milions d'euros. Sobretot pel que fa als salaris. No es cobriran les vacants que es produeixin i, durant determinats períodes, es tanquen
ambulatoris i serveis de guàrdia. Una altra pràctica que es vol imposar és l'externalització de serveis, que no és més que una manera de privatització. En canvi s'ha absorbit el servei que oferia la mútua privada Mútuam, del
tèxtil, que ha tancat. Això vol dir més usuaris amb menys personal, per tant més pressió al sector públic, ja molt
malmès, i més mal servei. Si no hi ha més reclamacions dels usuaris és perque hi ha por de que els pugui afectar a la seva atenció.
La privatització de la sanitat pública, ajudaria a millorar aquesta situació, com sembla proposar el govern?
Ni molt menys. Si es vol treure benefici econòmic d'aquesta activitat sanitària no es podrà donar més bon servei. Si la
privada pretén fer la mateixa feina amb menys personal i menys pressupostos es notarà en el servei. A més és ben conegut que la sanitat pública sol ésser menys costosa que la privada, així doncs si volen guanyar-hi diners hauran de fer-ho repercutir en el servei o que la gent pagui per tenir-hi accés. Això comportaria, evidentment, que molta gent no hi pugui accedir.
En conclusió?
Les retallades comporten tres coses: empitjorament del servei als usuaris, reducció dels llocs de treball i de les condicions laborals i econòmiques dels treballadors, i processos de privatització. Cal defensar, doncs, una sanitat pública universal, amb capacitat i qualitat. Per això cal una fiscalitat més justa, que aporti més recursos, combatent el frau fiscal i fent que pagui més qui més té i més guanya. La mobilització dels treballadors/es i la ciutadania és fonamental per aconseguir-ho.
Emili Martínez Ballester