Inici‎ > ‎

Noticies

TCAI, lluita a la requalificació de les professions sanitàries.

10 de nov. 2021, 2:50 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO   [ actualitzat el 10 de nov. 2021, 3:01 ]

Reunions mantingudes

El dia 13 d'Octubre, la FSS de CCOO ha assistit juntament amb la Plataforma de Tècnics Sanitaris C1/B, UGT i CSIF a una reunió amb les portaveus del PP de Sanitat i Educació i per altra banda amb el cap de gabinet de la Secretaria General de Formació Professional del Ministeri d'Educació i Formació Professional i el Director de l’INCUAL.

REUNIÓ AMB ELS PORTAVEUS DEL PP DE SANITAT I EDUCACIÓ
S'ha instat que es dugui a terme la culminació de la disposició 3r transitòria de l’EBEP, al que el portaveu de sanitat ha respost que es necessària una partida pressupostària extraordinària per que Fer-la efectiva. 
Avui es presentaven a les 12 h. del matí els Pressupostos Generals de l'Estat i encara que deia desconèixer-los en aquests moments ens ha respost que: “el que si els hi constava era que pressupostàriament no es comptava amb portar a efecte la culminació de la disposició 3r transitòria EBEP”.

Des de CCOO li hem comentat que el portaveu de Funció Pública del PSOE, fa menys d'un mes, ens va informar que pròximament publicarien l'Avantprojecte de la llei de la Funció Pública de l'Administració General de l'Estat en el qual ja es preveu la creació del Grup B, i la seva aprovació i posada en marxa suposaria que, amb la mateixa qualificació, depenent de l'Administració en la qual es presti servei, podries pertànyer a diferents grups de classificació, ja que la presumpció que ha de ser matèria de negociació en cadascuna de les CCAA no sembla ni viable, ni realista.
En qualsevol cas, ens indiquen, que és preceptiu que una vegada conegudes i analitzades les funcions actuals sigui el Ministeri de Sanitat el que “marqui la seva posició”.

Reunió amb el cap de gabinet de la secretaria general de formació professional del ministeri d'educació i formació professional i el director de l‘incual El Cap de Gabinet, ha estat taxatiu i clar, indicant que quan hi ha Organismes reguladors de les professions, és l'Organisme regulador l'únic que té la capacitat d'establir el contingut de la qualificació (com és el Ministeri de Sanitat, en el cas de les professions del sector sanitari), sent l’INCUAL el que tècnicament i segons el nivell de coneixement, destresa autonomia i responsabilitat que requereixen les competències de la professió s'adscriu a un determinat nivell.

Tant CCOO i UGT, a través de la seva participació institucional en el Consell General de Formació Professional, ja van fer la proposta de reavaluació de les categories sanitàries, no sols la de les actuals TCAI's, sinó també d'unes altres, com la reavaluació i inclusió en la família professional sanitària dels actuals Zeladors, per la qual cosa a l'abril de 2020 s’insta al Ministeri de Sanitat que convoqués a la Comissió Nacional de RH del SNS, i a conseqüència d'aquestes actuacions, des del Ministeri de sanitat es constitueix un grup de treball per a abordar l'actualització de les funcions i competències. 

En definitiva, han deixat clar, que no existeixen dreceres, que l’INCUAL només pot reavaluar una qualificació de l'àmbit sanitari a instàncies del Ministeri de Sanitat.




CCOO sol·licita rebaixar l'edat de jubilació als 60 anys per al personal del sector sanitari i sociosanitari

27 d’oct. 2021, 6:59 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO


La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) registra un escrit davant la Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social, en el qual se li sol·licita que s'iniciï el procediment d'estudi per a l'establiment de coeficients reductors dirigits a rebaixar als 60 anys l'edat de jubilació en les activitats sanitàries i sociosanitàries. 


La FSS-CCOO, primer sindicat en la sanitat pública i privada, així com en el sector de la dependència, i que ostenta la condició de sindicat més representatiu a nivell estatal, sol·licita -conforme al Art.10 del RD 1698/2011- en un escrit dirigit a la Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social, que s'iniciï el procediment d'establiment de coeficients reductors per a rebaixar l'edat de jubilació i establir una edat de 60 anys per a l'accés a la pensió als treballadors i treballadores enquadrats en els epígrafs 86, 87 i 88 d'activitats sanitàries, assistència en establiments residencials i activitats de serveis socials sense allotjament.

L'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) publica un informe sobre els riscos actuals i emergents en matèria de seguretat i salut en el treball (SST) en el sector sanitari europeu i revela, entre altres, les següents conclusions:

· Els treballadors de l'assistència sanitària i social tenen la quarta taxa més alta de problemes greus de salut relacionats amb el treball.

· L'exposició a riscos biològics o químics més prevalent és la que es dóna en el sector de l'assistència sanitària.

· Les dones del sector de la Sanitat i els Serveis Socials tenen més probabilitats de sofrir almenys un accident o de patir una malaltia professional que les treballadores d'altres sectors.

· Espanya és el segon país europeu on els sanitaris sofreixen més accidents laborals. Es produeixen més de 2.500 accidents a l'any per cada 100.000 empleats sanitaris.

A Espanya, aquestes estadístiques coincideixen amb les publicades pel Ministeri de Treball en el seu “Estudi comparatiu de llocs de treball amb treball per torns’ de 2018. Així, els i les professionals de torns de nit tenen pitjor salut física que els no exposats a treball per torns o de torns rotatoris. Els i les treballadores de torns nocturns tenen pitjor salut física i mental que la mitjana de la població general, més alteracions de l'apetit i trastorns digestius, etc; i aquells amb torns rotatoris tenen pitjor salut mental que la mitjana de la població general espanyola, més dolors en extremitats, menys temps per a dormir entre torns successius...

El personal del sector sanitari, amb les guàrdies, treballen en 30 anys l'equivalent a més de 40 anys d'altres categories, i això, per a CCOO, s'ha de tenir en compte a l'hora de la jubilació. Mereix un tractament especial, aplicant un factor de correcció en els anys cotitzats, com en altres professions amb penúria, perillositat, responsabilitat i exigències similars.

És més, l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, en el seu Butlletí de prevenció de riscos laborals exposa que les i els Diplomats en Infermeria i TCAI són els dos col·lectius del sector sanitari que integren un major nombre de treballadors i treballadores i que ostenten, al seu torn, l'índex més elevat d'accidents i malalties professionals, com ara el contagi de malalties, més o menys perilloses, com la tuberculosi, l'hepatitis B i C o la SIDA, i actualment el Covid-19; les lesions musculoesquelètiques i les patologies d'origen psicosocial (ansietat, depressió, alteracions digestives, trastorns del somni, etc.) impulsades per situacions d'estrès o de burnout (incapacitat de suportar l'elevada demanda emocional associada al treball).

Contagis per COVID

El personal del sector sanitari continua absorbint una gran part dels contagis Covid-19 detectats a Espanya. Fins al 26 d'agost de 2021, s'han notificat 145.463 casos confirmats en personal sanitari (utilitzant la informació agregada fins al dia 10 de maig i la informació individualitzada des del dia 11 de maig). I si es reflecteixen les dades recollides segons la nova estratègia de vigilància, des de l'11 de maig de 2020 superen actualment la barrera dels 95.000 casos totals. Una gran quantitat d'aquestes i aquests professionals que han estat infectats sofreixen de Covid- Persistent.

Per tot això i molt més, la FSS-CCOO sol·licita que s'iniciï el procediment d'estudi per a l'establiment de coeficients reductors per a rebaixar l'edat de jubilació en les activitats sanitàries i sociosanitàries.

El Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social estableix, en el seu article 206.1 que:

“L'edat mínima d'accés a la pensió de jubilació a què es refereix l'article 205.1.a) podrà ser rebaixada per reial decret, a proposta del titular del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, en aquells grups o activitats professionals els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat, sempre que els treballadors afectats acreditin en la respectiva professió o treball el mínim d'activitat que s'estableixi”.

Veure la Carta dirigida Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social.pdf

@repost FSS-CCOO

El sindicalisme útil: recuperem la paga robada el 2014!

18 d’oct. 2021, 12:00 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

FULL INFORMATIU SOBRE EL RETORN DE LA PAGA EXTRA

Acabem d’aprovar el retorn íntegre, a la nòmina de novembre, de la totalitat de la paga extra del 2014, que ens van robar amb l’excusa de la crisi-estafa.

Aquest retorn no és cap mesura de gràcia del Govern, sinó fruit del sindicalisme de lluita i amb capacitat de negociació de CCOO. No vam deixar de protestar contra totes les retallades entre el 2010 i el 2014 ni tampoc durant la recuperació de l’economia. Així, el 2018 quan la millora de la situació econòmica era patent i el Govern continuava mirant cap a un altre costat, CCOO vam pressionar amb dues ocupacions del departament dirigit per Josep Puigneró durant el mes de novembre. Van ser accions en solitari del nostre sindicat, que vam reforçar amb una concentració al Parlament i la convocatòria d’una vaga de 24 hores a tota la Generalitat per al 12 de desembre, conjuntament amb la UGT. Aquesta pressió va donar els seus fruits i vam aconseguir un acord abans de la vaga que ens va permetre desconvocar-la.

Així, sense necessitat de perdre el salari de la vaga, les treballadores i treballadors de la Generalitat vam aconseguir recuperar les dues pagues robades. La del 2013 la vam recuperar en dos terminis: una part el 2019 i l’altra, el 2020. Pel que fa a la del 2014, aquest any se n’havia de recuperar el 55 %, però, tal com constava en el punt tercer del Pacte de desconvocatòria de la vaga, es podia negociar la recuperació total aquest 2021.

Així, en cada reunió de la mesa general, CCOO hem exigit que el pagament íntegre es fes durant l’any. La darrera vegada que ho vam demanar va ser a la mesa de l’1 de juliol del 2021. En la mateixa reunió, l’Administració ens va manifestar la impossibilitat de complir una part d’aquell mateix acord sindical, com és el 50 % del complement de productivitat (uns 11 milions d’euros actualment) pel fet de no haver actualitzat els criteris d’avaluació de l’acompliment. Davant la nostra exigència del compliment de l’acord, es va constituir un grup de treball en què hem constatat la impossibilitat d’arribar a un nou acord abans de finals d’any. CCOO hem demanat el cobrament en la mateixa forma que fins al 2011, però, avui, l’Administració ens ha plantejat treballar per acordar la forma de repartiment del complement de productivitat per al 2022 a canvi de retornar la totalitat de la paga del 2014 aquest mes de novembre. CCOO hem acceptat aquesta modificació de l’acord del 2018, ja que implica una millora per al conjunt dels empleats i empleades de la Generalitat, del seu sector públic i de les empreses concertades, i comporta recuperar uns 240 milions d’euros ja per a aquest any. Immediatament començarem a treballar per al retorn del complement de productivitat, en la seva totalitat i sense pèrdua de massa salarial, per al 2022.

Celebrem, doncs, la recuperació d’aquests diners, que eren nostres, i recordem que els hem aconseguit amb la mobilització, l’organització, la negociació i l’acord. CCOO exerceix el conflicte social de manera responsable i realista, eficient i persistent.

Feu clic per veure el full informatiu sobre el retorn de la paga extra en format PDF

El Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya guanya una nova sentència que reconeix el dret d’una família monoparental a gaudir la suma dels permisos de maternitat

4 d’oct. 2021, 1:14 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

El Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya ha guanyat una sentència que reconeix el dret d’una mare soltera i la seva filla a gaudir del permís de maternitat i de paternitat, sumats tots dos encara que tan sols hi hagi un progenitor, ja que segons recull la sentència, aquesta nena té el mateix dret a ser cuidada directament per la seva mare durant el mateix període de temps que un altre fill nascut en una família biparental, i això sense comptar amb guarderies, suport familiar o cangurs.

Actualment, els coneguts permís de maternitat i permís de paternitat, s’anomenen Prestació per Naixement i Cura de Menor i està regulat en l’article 48.4 de l’Estatut dels Treballadors en concordança amb la disposició transitòria tretzena apartat 1, del mateix text legal que va graduant i equiparant els dies de permís per a tots dos progenitors.

En el cas que ens ocupa, la demandant havia donat a llum la seva filla en l’any 2020 pel que, atenent a l’apartat 1 d) de l’esmentada disposició, sol·licitavem en la demanda que la mare gaudís del període de les 12 setmanes addicionals que li hauria correspost a l’altre progenitor que, acumulades a les seves 16 setmanes, resultaria un període de 28 setmanes de permís.

Si el naixement s’hagués produït en l’any 2021, en aplicació de l’apartat 1 f), on ja s’equiparen els períodes de suspensió del contracte de treball i a cada progenitor li corresponen 16 setmanes de permís, l’acumulació d’ambdós sumaria 32 setmanes.

Resolució valenta

La novetat d’aquesta sentència dictada pel Jutjat del Social número 29 de Barcelona amb data del 5 de juliol de 2021 és que la magistrada resol de manera valenta i encertada en favor de la demandant que forma part d’una família monoparental, quan la norma no contempla aquest model de família i només ho fa amb l’anomenat model biparental a l’indicar “al progenitor diferent de la mare biològica”.

La sentència que ha guanyat el GTJ de CCOO de Catalunya es basa en la que va ser dictada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc amb data del 6 d’octubre de 2020 on els magistrats destacaven les tres vies clares de la reforma introduïda en l’article 48 de l’Estatut dels Treballadors que eren la protecció del menor i en general de la infància, la introducció d’una mesura d’igualtat de la dona i un element de conciliació de la vida familiar. Aquella sentència puntualitzava en el fet que el sistema de família nuclear biparental havia variat en els darrers 50 anys donant pas en moltes ocasions a famílies monoparentals que en la seva immensa majoria estan constituïdes per dones. En conseqüència, el que també atenia aquella sentència i la que ara ens ocupa és una clara actuació contra la tradicional desigualtat de la dona.

Adjudicació de la convocatòria única del concurs de trasllat obert i permanent, ICS 2020

27 de set. 2021, 3:08 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

Amb data 27/9/21 l’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT ha publicat

RESOLUCIÓ SLT/2850/2021, de 22 de setembre, d'adjudicació de la convocatòria única del concurs de trasllat obert i permanent.

On es resol i dona publicitat al llistat de persones treballadores i les seves destinacions.

Primera adjudicació de les places bàsiques de l'Institut Català de la Salut que tindran la consideració de nomenament de les persones adjudicatàries.

Les persones aspirants que obtinguin una nova destinació i estiguin en situació d'actiu hauran de cessar en el lloc que ocupen dins dels tres dies hàbils següents d’aquesta publicació.

El termini per fer la presa de possessió en la nova destinació i la incorporació efectiva a la nova destinació s'haurà de fer d'acord amb el estableix l'article 75 del Decret 123/1997, de 13 de maig:

Article 75 Termini de presa de possessió

75.1 El termini per a la presa de possessió en la nova destinació serà de dos dies hàbils si no implica canvi de localitat de residència del funcionari, o de 15 dies si comporta canvi de localitat de residència, el qual s'haurà d'acreditar documentalment. 

Excepcionalment l'esmentat termini de 15 dies podrà ésser prorrogat, per resolució del secretari general del Departament on hagi d'anar destinat el funcionari, com a màxim per 15 dies més, quan concorrin circumstàncies degudament motivades.

75.2 Aquest termini es computarà a partir del dia següent al del cessament, el qual s'haurà d'efectuar dins els tres dies hàbils següents al de la publicació de la resolució del concurs en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 

Quan l'esmentada resolució comporti el reingrés al servei actiu, el termini de presa de possessió s'haurà de comptar des de la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

75.3 El termini de la presa de possessió es considerarà a tots els efectes com de servei actiu, llevat dels casos de reingrés al servei actiu des d'una situació administrativa que no comporti reserva del lloc de treball i destinació.

En cas que l'adjudicació comporti el reingrés al servei actiu, el termini és d'un mes comptador des d’aquesta publicació.

Quan es derivi un canvi en el servei de salut de destinació, el termini és d'un més comptador des del dia del cessament en la destinació anterior, que s'haurà de produir en els tres dies següents d’aquesta publicació.

La persona aspirant amb nomenament a l'Institut Català de la Salut que no s'incorpori a la nova destinació adjudicada serà declarada d'ofici en situació d'excedència voluntària per interès particular.

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa es pot interposar directament recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució.

Amb caràcter potestatiu, prèviament a la interposició del recurs contenciós administratiu, es pot interposar un recurs de reposició davant l'òrgan que va dictar l'acte, en el termini d'un mes a partir de l'endemà de la seva publicació o qualsevol altre recurs que es consideri convenient per a la defensa dels seus interessos.

Veieu document annex:

CCOO CATALUNYA APOSTA PER LA QUALIFICACIÓ DE GRAU SUPERIOR DELS TCAI

17 de set. 2021, 10:01 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO


Confirmat el cobrament del 55% de la paga extra del 2014 i l’increment salarial del 0,9% de 2021

15 de set. 2021, 3:50 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO   [ actualitzat el 15 de set. 2021, 6:18 ]

RETORN DEL 55% DE LA PAGA EXTRAORDINÀRIA DE 2014 AL NOVEMBRE


Fent efectiu l’Acord signat per CCOO a finals de 2018 amb la Generalitat de Catalunya, està previst que al novembre d’aquest any cobrem el 55% de la paga extraordinària de 2014.

En la taula següent podeu veure la situació de cadascuna de les pagues 2013 i 2014 que ens va prendre el govern de la Generalitat:

Paga extra%Situació
201340Retornat
201360Retornat
201455Es farà efectiu al novembre d’aquest 2021
201445Està previst el seu retorn el 2022

 

Recordeu que les persones que, per la circumstància que sigui, heu perdut el vincle laboral amb el centre de treball on hauríeu d’haver cobrat aquestes pagues, també teniu el dret a què se us facin efectius aquests retorns, en el cas que l’administració no ho hagi fet d’ofici. Si és la vostra situació, o teniu companys o companyes en aquesta situació, no dubteu en posar-vos en contacte amb CCOO i us ajudarem a fer el tràmit pertinent.

Recordeu que l’Acord que ha fet possible aquest retorn de les pagues va ser fruit de la vaga i la negociació. El sindicat està treballant a la Mesa General de la Funció Pública perquè el 45% restant de la paga extraordinària de 2014 es pagui a principis de 2022.  

CCOO continuem lluitant per la recuperació de les retallades econòmiques i els drets que ens van arrabassar al seu dia. 

INCREMENT SALARIAL DEL 0,9% AMB EFECTES RETROACTIUS DES DE GENER DE 2021 

Alhora, us informem que el govern ha aprovat el Decret Llei que permet fer efectiu  l’increment salarial del 0,9% amb efectes retroactius des de gener de 2021 contemplat als Pressupostos Generals de l’Estat. És una reivindicació que CCOO veníem fent des de feia mesos a la Mesa General de la Funció Pública de Catalunya i que el govern anterior es va resistir a tirar endavant.

L’increment es farà efectiu al setembre  hauran d’incloure la retroactivitat d’aquest pagament els mesos de retard. 

@repost

Increment salarial 2021 i recuperació de la paga extra del 2014

28 de jul. 2021, 8:47 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

El Govern ha informat avui que ha donat llum verda al decret llei que regula l’increment per al 2021 i el 55 % de la paga extra del 2014.

L’augment del 0,9% per a aquest any, que té efectes des de l’1 de gener del 2021, s’aplicarà ja a la nòmina de setembre.

L’abonament del 55% de la paga extraordinària del 2014 es produirà amb la nòmina de novembre.

D’aquesta manera, es dona compliment a l’acord signat per CCOO, el 17 de desembre del 2018,  gràcies a la convocatòria de vaga per al 12 de desembre d’aquell any.

LA LLUITA SINDICAL DONA FRUITS!

Cartell increment retribuitiu juliol 2021_2.pdf

Preguntes i respostes sobre l’Acord de temporalitat a les administracions públiques

22 de jul. 2021, 9:16 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO   [ actualitzat el 22 de jul. 2021, 9:25 ]


1. Per què ara aquest acord?

Perquè hem aconseguit que el Ministeri de Política Territorial i Administració Pública assumeixi les nostres demandes, reforçades per les sentències europees, de posar fi a la temporalitat a les administracions públiques i de fer un procés extraordinari que valori al màxim possible el treball realitzat per les persones que han patit un abús de temporalitat. 

Aquesta és la funció del sindicalisme que vol millorar la realitat: acordar amb la contrapart per poder solucionar els problemes, tot i que mai no s’aconsegueix la totalitat dels objectius en una negociació. No acordar implica, a la funció pública, deixar aquestes solucions en mans dels governs i els partits polítics, cosa que no farem mai des de CCOO. 

2. Si fa molts anys que treballo en règim d’interinitat o temporalitat, per què no em poden fer fix?

Perquè per ser funcionari de carrera o personal laboral fix amb la legislació vigent, s’ha de superar un procés selectiu. A més, la reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional limita qualsevol sistema excepcional d’accés. 

Respecte dels tribunals europeus, han constatat que a Espanya s’ha comès un abús de temporalitat a les administracions públiques, com havíem denunciat CCOO, però sempre remet a la legislació i als tribunals espanyols per a la determinació de la prevenció i la sanció d’aquest abús. Fins i tot quan ha entrat en matèria, ha determinat possibles solucions que ni eliminen la necessitat de passar un procés selectiu ni milloren les condicions laborals. 

Pel que fa als tribunals superiors de justícia i al Suprem, en cap cas avalen la possibilitat de ser fix sense passar per processos selectius. 
Si vols més informació jurídica, pots clicar aquí.

3. Què signifiquen els principis d’igualtat, mèrit i capacitat?

Són els principis constitucionals per accedir a la funció pública. El principi d’igualtat es troba recollit en l’article 14 de la Constitució, mentre que els de mèrit i capacitat, a l’article 103 de la Constitució i a l’article 55 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), i regeixen l’accés a la funció pública. Per tant, a tots els ciutadans i ciutadanes que disposin de la capacitat per accedir a la funció pública se’ls ha de garantir igualtat per poder demostrar els seus mèrits en la selecció, que ha de ser mitjançant concurs oposició, segons l’article 61.6 de l’EBEP. Aquest article preveu el concurs de mèrits únicament amb caràcter excepcional mitjançant una llei feta a aquest efecte. 

Lògicament, aquesta llei hauria de poder passar el filtre del Tribunal Constitucional, que, com hem dit abans, s’ha pronunciat reiteradament en contra de sistemes excepcionals. 

4. Per què no s’ha optat per un concurs oposició restringit?

Perquè s’ha de respectar el principi d’igualtat que regeix l’accés a la funció pública i que ha estat avalat per diverses sentències del Tribunal Constitucional. No es pot decidir que a una part de la ciutadania, que disposa de la capacitació suficient, no se li permeti l’accés a la funció pública, limitant així els drets del conjunt de la classe obrera. 

5. Sortiran totes les places ocupades ara pel personal interí o temporal a les properes oposicions?

Hem arribat a un acord, concretat en el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, perquè totes les places ocupades temporalment durant tres anys ininterrompudament abans del 31 de desembre del 2020 surtin a oferta pública, convocada i publicada abans del 31 de desembre del 2021, i siguin executades en un procés que haurà d’haver finalitzat abans del 31 de desembre del 2024. 

S’hi hauran d’afegir també els processos selectius que es produeixin durant aquests anys, amb l’objectiu final d’arribar a un màxim del 8 % de temporalitat a les administracions públiques, que és el que considerem una taxa acceptable. 

6. Què passa si ja porto tres anys a la vacant i no convoquen la meva plaça? 

CCOO treballarem en tots els àmbits d’interlocució i negociació per evitar que això passi i, si passés, ho treballaríem a la Comissió de Seguiment de l’acord que s’ha de crear. 

7. Hi haurà unes condicions especials per al concurs oposició per a aquest moment concret i unes altres condicions per a futures convocatòries?

Aquest acord preveu unes condicions específiques per a aquest procés d’estabilització, per exemple, amb el sistema d’accés per concurs oposició i amb una valoració concreta de cadascuna de les fases. En els futurs processos selectius no necessàriament s’ha de donar el mateix sistema selectiu acordat ara. 

8. Quan i com s’adaptarà l’acord a les normes de cada sector?

Segons la disposició final segona del reial decret llei, s’haurà d’adaptar la normativa del personal docent i sanitari, en un any des de la seva publicació. Si no es realitzés per manca de voluntat política, seria d’aplicació el que disposa el reial decret llei. En el cas de sanitat caldria adaptar l’Estatut Marc del Personal Estatutari als Serveis de Salut. 

9. Hi haurà processos de mobilitat abans de la realització de les proves?

En l’article 2.4 del Reial decret llei 14/2021 s’estableix que els mecanismes de mobilitat o de promoció interna previs a la cobertura de places seran compatibles amb aquests processos d’estabilització allà on la normativa sectorial o de cada Administració els tingui previstos. Tot i això, en el cas de sanitat no se’ns aplicarà ja que: els trasllats estan regulats en el Pacte de Mobilitat Obert i Permanent i la Promoció Interna al Pacte de Selecció Temporal (Borsa de Treball). 

10. Per què no pot comptar més l’experiència que les proves?

Perquè el Tribunal Constitucional va marcar, el 1991, que la fase de concurs mai no pot ser superior al 40 % de la nota del procés selectiu. 

11. Les proves no seran eliminatòries a les properes oposicions?

Això no està garantit amb l’acord signat i s’haurà de negociar en els àmbits corresponents. El que sí que s’ha acordat és que les proves s’han d’agilitzar, entre altres maneres, amb l’acumulació de proves en un mateix exercici. CCOO treballarem en tots els àmbits de negociació amb l’objectiu que les proves s’ajustin al màxim possible a la feina que s’ha de realitzar en el lloc de treball i per una valoració global de la fase d’oposició, sense exercicis o proves eliminatòries. 

12. Si per causa de força major no puc presentar-me a alguna prova, hi haurà alguna alternativa?

Això s’haurà de preveure a la convocatòria corresponent. En l’acord i en el reial decret llei que el desenvolupa no es podia concretar aquesta qüestió.

13. Si no passo l’oposició, me’n vaig al carrer?

Si no obtens plaça, seràs en una borsa de treball per poder ser nomenat funcionari interí o personal laboral temporal, com ja passa a diverses administracions. En aquelles en les quals no en tenim, CCOO ens comprometem a exigir-ne la creació, tal com permet l’acord signat. En el cas de sanitat, la borsa de treball ja està creada. 

14. Si no supero el procés selectiu, tindré garantit continuar a la borsa?

Així ho determina l’acord signat. Està absolutament garantit a les administracions que disposen de borsa per cobrir llocs vacants, i treballarem per exigir que ho estigui a totes les administracions públiques, amb l’objectiu de posar fi a algunes pràctiques poc transparents. 

15. Si no supero el procés selectiu i continuo a la borsa, hi haurà suficients vacants per tenir feina?

Aquesta pregunta no es pot respondre exactament. L’objectiu del procés és que a 31 de desembre del 2024 les vacants per al personal temporal siguin el 8 % del total de places de les administracions. En funció de la normativa que regeixi la teva borsa de treball, podràs continuar tenint feina. Pensa que a partir d’aquest mateix moment, totes les vacants que es produeixin per increment del servei o per jubilacions, s’han de cobrir amb nous processos selectius i amb celeritat, amb la qual cosa, continuaràs tenint oportunitats per poder aconseguir ser personal fix a l’Administració.

16. Si estic a prop de la jubilació, hauré de fer oposicions i si no hauré de quedar-me al carrer? No es farà res per a les persones que tenim una certa edat i fa molts anys que som interines?

No es farà res per a les persones que tenim una certa edat i fa molts anys que som interines? No aprovar les oposicions no implica quedar-te sense feina, ja que a totes les administracions hi haurà d’haver borses de treball per seleccionar el personal temporal que continuarà havent-hi (a sanitat ja existeix). Si aquestes borses de treball tenen en compte l’experiència, que és l’objectiu de CCOO en les negociacions de plans d’estabilitat, les persones amb més experiència han de ser les que tinguin accés a aquests llocs de treball temporal. 

17. Si no obtinc la nota mínima per poder ser en una borsa, no podré treballar?

Això s’haurà de negociar en cada àmbit territorial i sectorial. L’acord no obliga a modificar el funcionament de les borses existents, sinó a crear-ne en aquelles administracions on no n’hi ha, tant per a la selecció de nou personal temporal com per a la integració d’aquelles persones que no superin el procés d’estabilització. 

18. Es poden renegociar processos ja iniciats?

Tal com determina la disposició transitòria primera del Reial decret llei 14/2021, els processos d’estabilització que s’hagin publicat als respectius diaris oficials abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei s’han d’executar segons les previsions de les respectives convocatòries. Fer el contrari seria conculcar la legislació i qualsevol impugnació posaria fi al nou procés.

19. En quin cas tindré dret a la indemnització?

Totes les persones que estiguin ocupant una plaça d’aquest procés d’estabilització (les ocupades des del 31 de desembre del 2017) i que no superin el procés selectiu tindran dret a una indemnització de 20 dies per cada any que hagin estat ocupant la vacant, amb un màxim indemnitzador de 12 mesos de salari

Les persones que a partir d’ara superin el temps màxim de la vacant tindran dret també a aquesta indemnització. 

20. Si no supero les oposicions i rebo indemnització, puc alhora continuar a la borsa?

. Enlloc es defineix que rebre una indemnització per no superar el procés selectiu impliqui l’expulsió de la borsa de treball. 

21. Si no aprovo i soc en una borsa de treball, tinc dret a indemnització?

En l’article 2.6 del Reial decret llei 14/2021 s’especifica el dret a la indemnització per la finalització de la relació amb l’Administració perquè no s’ha superat el procés selectiu d’estabilització. Aquest article desenvolupa l’apartat quart de la part A, “Processos d’estabilització”, de l’acord sindical amb el ministeri, en el qual es defineix el dret a la indemnització pel cessament definitiu. 

És a dir, que el cessament en la plaça que ocupaves i per a la qual t’has presentat dona dret a la indemnització independentment que després continuïs en una borsa de treball i que puguis tenir un nou nomenament com a personal interí o temporal.

22. Com afecta aquest acord a les persones que es presenten a oposicions que ja estan convocades? Tindran dret a indemnització?

Tindran dret a indemnització? Segons l’article 2 del Reial decret llei 14/2021, que concreta l’acord sindical, confirmat amb converses amb el ministeri, la indemnització es refereix als processos d’estabilització del treball temporal de les administracions públiques que s’estan duent a terme des del 2017. Així doncs, les persones afectades per processos que encara no s’hagin resolt tindran dret a les mateixes indemnitzacions que les referides en la pregunta 6. 

23. A partir d’ara, si estic més de tres anys com a interí, em faran fora?

No. A partir d’ara, les administracions tindran l’obligació de treure les vacants estructurals a oferta pública d’ocupació abans dels tres anys. En cas de no fer-ho, l’Administració serà sancionada i la persona interina hi romandrà fins que finalitzi el procés selectiu, amb la qual cosa generaria, en aquest cas, dret a la indemnització. 

24. Per què no s’ha optat per un acord que aconseguís un contracte de personal laboral indefinit per als docents?

En cap moment pensem a laboralitzar, ja que no aportaria res de positiu. Tot i així, tampoc no es podria aconseguir un contracte indefinit al marge de l’accés a la funció pública. Aquest tipus de contracte només s’ha donat en casos de subrogació des d’una empresa privada a causa de l’assumpció del servei per part de l’Administració o bé per sentència judicial, i no disposen dels mateixos drets pel que fa a mobilitat que la resta del personal laboral ni, per descomptat, del personal funcionari.


En relació a l'Acord de Temporalitat de les Administracions Públiques, que com sabeu, es va aprovar ahir al Congrés i que vau rebre la nota informativa de l'Àrea Pública al respecte, us volem aclarir:

  • El RDL de l'Acord de Temporalitat, tot i estar vigent, no és d'aplicació ja que es va decidir iniciar el tràmit de Projecte de Llei, que previsiblement es pugui aprovar el mes d'octubre.
  • Aquest Projecte de Llei, pot patir modificacions en base a les aportacions dels diversos partits polítics.
  • Pel que fa al que s'ha fet ressó la premsa d'obtenir plaça sense concurs-oposició als 10 d'anys d'interinitat, això no està per escrit de moment. Simplement van ser temes comentats verbalment i en tot cas aquests 10 anys no es referia al contracte de les persones, sinó a les vacants que ocupen, si durant 10 anys no han estat convocades. En el cas de sanitat, en el 99% dels casos això no passa, per tant ens és de poca aplicació.

Acord per a la reducció de la temporalitat a les administracions públiques

22 de jul. 2021, 8:25 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO   [ actualitzat el 22 de jul. 2021, 8:26 ]

El Reial decret llei 14/2021, convalidat avui, plasma l'acord aconseguit amb CCOO, UGT i CSIF a la mesa de negociació el passat 5 de juliol, i per això en fem una valoració positiva. Mitjançant l'RDL, l’acord entrarà en vigor en tots els seus termes l'endemà de la seva publicació en el BOE.

 

No obstant això, els grups parlamentaris han acordat iniciar una tramitació d'urgència del contingut de l'RDL com a projecte de llei, cosa que obre la porta a introduir esmenes en els seus preceptes.

 

Des del sindicat vigilarem que en aquesta tramitació parlamentària no es modifiquin els aspectes fonamentals dels acords amb el Govern, especialment en els punts que augmenten el pes de l'experiència en la fase de concurs i simplifiquen la fase d'oposició i en l'aplicació de les indemnitzacions com a mesura compensatòria i dissuasiva, la qual cosa suposa una fita i un canvi de paradigma per garantir que les administracions compleixin.

 

Des de CCOO també vetllarem perquè qualsevol modificació compti amb seguretat jurídica i pugui ser aplicable i efectiva. No es poden posar en risc els processos selectius que es realitzin ni els canvis introduïts en l'acord, que té per objectiu garantir l'estabilitat en l'ocupació pública, posar fi a la xacra que suposa la temporalitat amb garanties jurídiques, establir mesures que evitin l'abús i el frau en la contractació, i recuperar la negociació col·lectiva per al conjunt d'empleades i empleats públics.

 

Així mateix, demanarem amb caràcter d'urgència una reunió de la Comissió de Seguiment de l'acord així com les convocatòries de la Mesa General de Negociació de la Generalitat de Catalunya i del Consell Català de la Funció Pública, per tal de concretar l’aplicació de l'RDL i els plantejaments de cara a les iniciatives parlamentàries existents, tant a Catalunya com a l’Estat.

 

 

veure arxiu

1-10 of 56