Inici >
Notícies Dona
La FSS-CCOO es compromet amb les persones trans per la despatologització real en els àmbits sanitaris i sociosanitaris
 Aquesta és una data per a recordar-nos, com a professionals de la sanitat i els sectors sociosanitaris, que encara queda molt per fer per a aconseguir una despatologitzacióreal de les persones trans; no ens resulta aliè que el context social apunta a un augment de la violència, de la discriminació i a l'auge dels discursos d'odi cap a les realitats trans, qüestions que ens arriben en el dia a dia a través dels mitjans de comunicació i des de la denúncia personal en les xarxes socials, on aquest col·lectiu també sofreix un atac continu i una toxicitat molt elevada. Des dels àmbits que representem -la sanitat i els sectors sociosanitaris- remarquem que l'atenció sanitària i l'atenció a la dependència constitueixen drets bàsics de la ciutadania, i mantenim amb fermesa el nostre compromís per a aconseguir espais segurs per a les persones trans, espais lliures de la qual sí que és una malaltia: la transfòbia. Les persones trans tenen un contacte habitual amb el personal de la sanitat i dels sectors sociosanitaris en temes de salut específics, com poden ser els processos de transició hormonal i els d'afirmació de gènere, i acudeixen als serveis de salut amb l'expectativa de rebre un tracte professional, però també, una atenció humanitzada, pròxima i adequada, amb la qual sentir-se en un entorn còmode i segur en el qual transmetre les seves consultes i prendre les seves decisions en moments de gran rellevància personal i emocional. Per tant, com a professionals de l'àmbit de la salut i les cures, hem de mostrar la nostra sensibilitat rebutjant qualsevol element patologitzant; realitzant –això és fonamental- el tractament personal conforme a la identitat de gènere, nom i pronoms de la persona trans (en la relació directa i en el registre documental sanitari); actualitzant els nostres coneixements a través de formació específica en sensibilització cap a la diversitat, en educació, prevenció i promoció de la salut, tractaments i procediments de salut relacionats amb les realitats trans que no poden resultar-nos desconeguts; i mostrant interès a fomentar la informació i la relació de tu a tu, l'autonomia i la codecisió en temes de salut trans, entre altres qüestions. Les persones que componem la FSS-CCOO som conscients, en definitiva, que la patologització de les realitats trans comporta la perpetuació de l'estigma i de la discriminació -qüestionis que dificulten clarament l'avanç en drets de les persones trans-, que és una forma de violència, i que per tant, que ha de ser erradicada de tots els àmbits de la nostra societat. Per això, mantenim el nostre compromís decidit participant de manera activa en la construcció de societats i entorns laborals inclusius des del respecte a la identitat i expressió de gènere, a la sensibilització del conjunt de professionals dels àmbits sanitaris i sociosanitaris per l'erradicació de tota forma de transfòbia i a la consolidació dels nostres espais de treball com a espais segurs per a les persones trans i, per extensió, per a totes les persones que integren el col·lectiu LGTBI+, per a les famílies diverses i per a les persones aliades. |
De pasos adelante y pasos atrás de los derechos sexuales y reproductivos
  |
Anys de lluita i #OrgullDeSer a la feina
17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBIfòbia 2022
 El 17 de maig de 2022 se celebra el Dia Internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia (LGTBifòbia), coincidint amb que va ser aquell dia del 1990 quan es va suprimir l’homosexualitat de la llista de malalties mentals de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). CCOO treballa dia a dia perquè la diversitat sexual i la identitat de gènere siguin un fet visible i respectat a l’àmbit laboral i a la societat en general, i reforcem el nostre compromís en defensa dels drets de les persones LGTBI. Lluitem contra l’LGTBIfòbia, avui i sempre!#stopLGTBIfobia #FesLosSortirElsColors |
Visibilitat lèsbica per trencar el silenci
 26 d’abril, Dia de la visibilitat lèsbicaEl 26 d’abril CCOO de Catalunya tornem a commemorar el Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica, una data important per al col·lectiu de dones lesbianes en què es pretén visibilitzar i reclamar el paper que els correspon a l’espai públic i exigir la plena igualtat de drets. Les dones lesbianes són doblement invisibilitzades i doblement discriminades, tant pel fet de ser dones com per la seva orientació sexual. Al mercat laboral pateixen el doble terra enganxós, la doble escala trencada i el doble sostre de ciment. Aquesta invisibilitat també és patent en la vellesa: les discriminacions i els obstacles s’aguditzen quan les dones es fan grans i en els espais socials, on gairebé són absents. Aquesta discriminació es basa en la ignorància i els prejudicis d’una societat patriarcal que entén la dona com un subjecte d’atracció per a l’home, i, a causa d’això, qualsevol dona que no senti atracció pel sexe contrari es converteix en asexual, atípica i anòmala. Així, el món patriarcal intenta imposar l’heteronormativitat, que pressuposa que les úniques relacions sexoafectives possibles són les que es donen entre persones de diferent sexe i que construeix relacions diverses fonamentades al voltant de la idea heteronormativa que reprodueix els rols home-dona hegemònics dins de les relacions LGTBI+. Per aquest motiu, hem d’ajudar les dones lesbianes a empoderar-se, a ser i a viure cada dia de manera més visible en la societat, en tots els àmbits socials i en l’entorn laboral, on els referents més habituals són els homes homosexuals. Per aquest motiu, CCOO, com a sindicat feminista i de classe, reclamem:
CCOO de Catalunya reivindiquem una societat que permeti a les dones lesbianes decidir lliurement com viure la seva visibilitat. En el nostre dia a dia, seguirem lluitant contra totes les formes de discriminació i de violència, contra els discursos de la ultradreta, que promouen l’odi, i contra el seu blanqueig social, que pretén posar fi a les llibertats i a la diversitat, i arrabassar-nos els drets socials assolits fins ara. Per tots aquests motius, continuarem lluitant per consolidar els drets, les llibertats i la visibilitat de totes les dones lesbianes, amb el propòsit d’avançar cap a una societat més justa, plural i igualitària. VISIBILITAT LÈSBICA, SORORITAT, DRETS I IGUALTAT!#VisibilitatLèsbica |
8 de Març del 2022, Dia Internacional de la Dona Treballadora
 De les paraules als fets: per la igualtat, tenim un plaArribem a un nou Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de Març, el dia més commemoratiu del moviment feminista. Amb moltes coses per celebrar i amb bastants temes per corregir encara. Hem aprovat una nova reforma laboral, la primera que no retalla drets a les persones treballadores, i també una important pujada del salari mínim fins als mil euros. Aquestes són dues mesures amb un fort impacte positiu en els col·lectius que pateixen més precarietat laboral, com són les dones. Els plans d’igualtat, com a mesura indispensable de correcció de bretxa als centres de treball, seran al centre d’aquest 8 de Març a CCOO. Compartirem experiències sindicals que visibilitzaran la tasca ingent que està fent el sindicat. Però també tindrem actes culturals i compartirem juntes aquesta jornada. Apunteu-vos els actes a l’agenda!  Manifest “Per la igualtat tenim un pla”Commemorem el Dia Internacional de les Dones Treballadores i és més necessari que mai visibilitzar els moviments i les organitzacions feministes, com la nostra, per lluitar de manera més decidida, com a societat, contra les discriminacions i les violències que patim cada dia. Arribem a aquest 8-M desitjant que es confirmi que som al final d’una pandèmia que ha aturat la nostra societat i que ha trasbalsat el món sencer. Una pandèmia que deixa moltes víctimes, moltes vides, molta pobresa i molta desigualtat, especialment entre nosaltres, les dones, que patim de manera més cruel i evident les situacions més precàries. Per això, CCOO hem estat des del minut zero d’aquesta pandèmia lluitant i donant cobertura a les persones treballadores, que han trobat al sindicat les certeses que no han existit en el mercat laboral. Per fer-ho possible hem obert el sindicat a les dones en situació de precarietat i, també, a les dones víctimes de la violència masclista, fent dels nostres espais sindicals llocs segurs. Celebrem l’acord sobre la reforma laboral perquè valora el diàleg social i la negociació col·lectiva, recupera els drets arrabassats i millora, sense cap mena de dubte, la vida de milions de dones, les quals han estat les que més han patit la temporalitat, la parcialitat involuntària i la irregularitat. Les dones hem estat víctimes dels contractes temporals en la majoria dels casos, concretament, en gairebé un 22,6 %, davant un 18 % dels homes. Això només és per posar algun exemple, perquè, entre altres temes, aquesta reforma limita l’encadenament de contractes eventuals i regula el conveni sectorial d’aplicació de les contractes i subcontractes, tan utilitzades en sectors com la neteja o les cambreres de pisos i les empreses multiserveis. Però no només la reforma laboral acabada d’aprovar té ja efecte, sinó també el conjunt de mesures preses des del diàleg social, com els plans d’igualtat. De fet, la tendència de la bretxa de gènere és a la baixa —poc, només mig punt segons les últimes dades—, tot i que la desigualtat i la precarietat continuen tenint nom de dona. Som nosaltres les que desenvolupem tasques amb menys valor retributiu, i és per això que la pujada del salari mínim a 1.000 € és un factor clau en la correcció de la bretxa en un futur immediat. El dia 7 de març s’esgota el període transitori perquè totes les empreses de més de cinquanta persones treballadores hagin de negociar i registrar un pla d’igualtat. Són plans que intenten corregir la bretxa retributiva entre dones i homes als centres de treball i que són un element essencial en l’equitat retributiva i de condicions laborals. Són plans que aboquen els sindicats, legitimats democràticament als centres de treball mitjançant les eleccions sindicals, a destinar enormes recursos propis per donar cobertura legal a milions de persones treballadores i a contribuir a assolir l’objectiu de la igualtat real. Els plans d’igualtat suposen un element clau en la correcció de la bretxa retributiva al nostre país, però la implantació de la norma no està exempta de dificultats. Per això, aquest 8-M, CCOO de Catalunya, com a sindicat feminista d’homes i dones, exigim:
Per un 8-M sense estereotips ni discriminacions ni violències, ni en el món del treball ni enlloc!La Comissió Obrera Nacional de Catalunya, per la igualtat real!A la Comissió Obrera Nacional de Catalunya #TenimUnPlaActes amb motiu del 8 de Març4 de Març. Jornada de capacitació per l’atenció de portes violetes.Sala d’actes del local de CCOO de Catalunya. 9.30 h. Amb la participació de Mentxu Gutiérrez, secretària de Dones i Polítiques LGTBI+ de CCOO de Catalunya, Ana Bella de la Fundació Ana Bella, Anna Choy, caporala dels Mossos d’Esquadra, Rosa Codina, subdirectora de gestió de Serveis i Recursos d’Atenció a les Violències Masclistes i Carolina Vidal, secretària confederal de Mujeres, Igualdad y Condiciones de Trabajo de CCOO. Les portes violetes, son una iniciativa de les CCOO a Catalunya amb l’objectiu de contribuir a la creació d’espais segurs per a les dones víctimes de violències masclistes. Un dels elements principals de la violència vers les dones és la desigualtat i la discriminació social en general i en particular també a la feina, on es manifesta un menyspreu a les tasques feminitzades i als sectors històricament feminitzats. L’objectiu de la jornada és formar una xarxa de les dones del sindicat que tingui la informació i la formació suficient per atendre, amb sensibilitat, empatia i amb coneixement del circuit de violències de l’administració, aquelles dones que s’apropen a les CCOO ja sigui a través dels nostres locals, telefonicament, o aquelles que ens arriben a través de delegats i delegades del sindicat als centres de treball. Des de la perspectiva de les supervivents, dels serveis de mossos d’esquadra i de la xarxa de serveis i recursos de l’Administració, esperem amb aquesta jornada, aconseguir capacitar les dones d’aquest sindicat, feminista per colaborar com a agent lluitador contra les violències masclistes en la nostra societat. 8 de Març. Activitats centrals a BarcelonaLocal de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16)
Plaça del Rei de Barcelona.
Local de CCOO de Catalunya. Sala d’actes.
Manifestació del 8 de Març
Cartell dels actes centrals de CCOO pel 8 de Març » Actes de CCOO arreu de Catalunya per commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones Treballadores
|
La bretxa salarial en Sanitat i Sectors Sociosanitaris
 AVUI 22/2/22 CELEBREM EL DIA EUROPEU D’ACCIÓ CONTRA LA BRETXA SALARIAL PER RAÓ DE GÈNERE I, VISTA LA REALITAT, ENS TEMEM QUE ENS QUEDEN PER DAVANT MOLTS 22 DE FEBRER PER CELEBRAR I MOLTA LLUITA CONTRA AQUESTA SITUACIÓ QUE LIMITA LES ASPIRACIONS D’AUTONOMIA ECONÒMICA I,, PER TANT LA LLIBERTAT PERSONAL DE LES DONES, NO SOLS EN EL PRESENT, TAMBÉ PER AL FUTUR.Encara que treballem més que mai i tots els dies de l’any contra la bretxa, avui és un dia per a avaluar la situació, per a veure les estadístiques i analitzar-les. Perquè encara cal convèncer, cal explicar perquè s’entengui. Si analitzem els sous mitjans d’homes i dones per sectors, veiem que (lluny del que es pugui pensar majoritàriament) en els sectors més feminitzats és on trobem més bretxa. Alguns d’aquests presenten una bretxa petita per estar molt present l’Administració Pública, com per exemple Educació, que compta amb un 68% de dones i una bretxa del 8%, són l’excepció que confirma la regla. En Sanitat i Sectors Sociosanitaris es confirma la regla: és el sector més feminitzat, 78% de dones en les seves plantilles i presenta la major bretxa salarial de tots els sectors, un 37%. Explicar aquesta realitat no és fàcil, perquè es tracta del producte final de molts factors, alguns d’ells d’origen social i altres que es donen en el si de l’àmbit laboral. Una primera raó de fons és la segregació ocupacional, tret estructural i molt tossut del nostre mercat de treball. Encara hi ha treballs i sectors “de dones” i “d’homes”, i quina casualitat que aquelles ocupacions amb major salari són d’homes, i aquelles on es concentren les dones tenen els salaris més baixos. (pàgina 20-21 del nostre informe). Vivim en una societat on les cures no estan valorats com deurien i el valor social és directament proporcional a la remuneració. Les dones treballem menys hores en el treball productiu, remunerat i pagat, però encara carreguem amb la major part del treball reproductiu (aquell que fa falta per a la reproducció de la nostra societat), aquest que no es cobra ni es veu ni es valora en cap lloc. Som les que exercim els permisos que minven el nostre salari per a poder treballar fora de casa sense desatendre el treball de casa. Aquesta doble presència llastra els nostres salaris, la nostra inserció laboral, la nostra salut i la nostra vida. Dins de l’àmbit laboral, les dones presentem pitjor qualitat en la contractació, major temporalitat i el 75% de la parcialitat. Ho veiem en els diagnòstics dels molts plans d’igualtat que estem negociant, gairebé invariablement. Això repercuteix en el salari. Una altra situació que es repeteix com un mantra és la bretxa vertical en les empreses, privades i públiques: elles estan infrarepresentades sobretot en l’alta direcció, encara que també en la direcció i menys en els comandaments intermedis. I per a mostra tres botons: segons les dades de la Societat Espanyola de Directius de la Salut, hi ha només un 30% de dones en càrrecs de responsabilitat en Sanitat. D’un total de 52 col·legis professionals metges, només 7 estan presidits per una dona. De 19 Conselleries de Sanitat en tot l’Estat, només 9, un 47%, estan presidides per dones (enfront del 76,4% global en el sector). El nostre salari condiciona la nostra protecció social, la nostra qualitat de vida i les nostres pensions futures. És massa important com perquè no lluitem perquè es compleixi el que és llei: mateix salari per a treballs d’igual valor. Sense corregir la bretxa no pot haver-hi igualtat real. Abordant les solucions, la primera no pot ser una altra que la transparència. En aquest moment, totes les empreses sense excepció tenen l’obligació de tenir un registre salarial (RDL 6/2019 de mesures urgents per a la igualtat), només hem d’exigir-ho. D’altra banda, aquelles empreses obligades a tenir pla d’igualtat (les de més de 50 persones en plantilla) han de presentar en el seu diagnòstic una auditoria salarial, per a la qual és imprescindible fer una valoració de llocs de treball. Són eines magnífiques, noves i de maneig complex, sobre les quals tenim molt a aprendre, però que rebem amb molta il·lusió perquè per fi sortirà a flotació la bretxa salarial que està tan ben amagada. En els plans d’igualtat estem posant mesures per a minorar la parcialitat, per a fer indefinides a les dones que facin falta per a equilibrar les balances, per a flexibilitzar els temps de treball de manera que es puguin evitar els permisos que llastren els salaris, per a afegir transparència a les polítiques de RH amb protocols i procediments; els plans d’igualtat són avui la pedra angular del nostre avanç. Però a més és imprescindible implementar mesures per a la corresponsabilitat en les cures de llars i famílies, tant per part dels homes que han d’assumir la seva part, com socialment amb serveis públics de qualitat, guarderies assequibles, residències i atenció a la dependència. Des de la FSS-CCOO sabem les raons, tenim propostes i solucions, i treballem incansables per a combatre la desigualtat i totes les bretxes de gènere, molt especialment la bretxa salarial. repost @FSS-CCOO |
25-N del 2021, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
 Aquest 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, CCOO, com a sindicat feminista, veu amb preocupació com les violències no minven. El confinament per causa de la pandèmia va ser molt dur per a les dones que pateixen violència en l’àmbit de la parella, ja que van veure reduït el seu espai social, van quedar tancades amb el seu maltractador i van patir abusos físics, psicològics, sexuals o econòmics. En el desconfinament hi ha hagut un repunt dels feminicidis quan els maltractadors han percebut una disminució del seu control sobre la parella. Des que va començar l’any, a Catalunya ja han estat assassinades 13 dones pel sol fet de ser dones (61 a tot l’Estat espanyol). Des del 2010 hi ha hagut 1.238 dones assassinades per homes. D’altra banda, 1 de cada 4 menors d’edat són testimonis d’aquestes situacions i un 77 % d’aquests han patit en primera persona el maltractament d’aquests violents a casa. En tot cas, però, els feminicidis només són la punta de l’iceberg de la violència contra les dones. En aquest any 2021, el focus s’ha posat també en la violència vicària, és a dir, les agressions sobre una persona en substitució d’una altra, sobretot, la violència contra les filles i els fills amb l’objectiu d’infligir dolor i control a les seves mares. El cas de l’Anna i l’Olivia, les nenes de Tenerife assassinades pel seu pare, va fer estremir la societat de tal manera que vam aprendre a interpretar i a donar visibilitat a altres casos. Segons fonts del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a Espanya, tot just un 3 % dels casos de violència de gènere acaba amb la suspensió del règim de visites als pares que han exercit el maltractament i només en un 5,2 % dels casos els jutges dicten la retirada de la guarda i custòdia als agressors com a mesura cautelar de protecció dels menors. La violència envers les dones no està reservada a una cultura, regió o país específic ni a grups particulars de dones en la societat. La violència masclista representa, en qualssevol de les seves formes, àmbits i expressions, un greu atemptat contra els drets humans, la dignitat i la llibertat de les dones. La mutilació genital femenina segueix practicant-se a Colòmbia, l’Índia, Indonèsia, Malàisia, el Pakistan, Sri Lanka i molts països de l’Orient Mitjà, i és un problema transfronterer que es manifesta a Catalunya també. La violació i l’ús dels cossos de les dones com a arma de guerra segueix present. El tràfic de dones creua les fronteres nacionals i és perceptible en qualsevol país del món. Cal, així mateix, tractar la prostitució com a crim organitzat, i abordar-lo des de la globalitat i la cooperació policial internacional. La violència sexual és esfereïdora també al nostre país. Catalunya és el territori on es perpetren més violacions múltiples de tot l’Estat. El 57,3 % de dones de més de 16 anys han patit violència de gènere algun cop a la vida. És fonamental erradicar l’assetjament sexual o per raó de sexe en l’esfera laboral i implementar mesures de suport i protecció a les víctimes de violència contra les dones. Ens preocupa especialment la situació de les treballadores de la llar que, en moltes ocasions, conviuen i resten soles amb els agressors. La deshumanització de les dones i la normalització de la violència i el poder com a formes d’excitació es promouen en la nostra cultura mitjançant la pornografia, tot i que també hi ha moltes formes de publicitat on s’utilitza la cosificació de la dona i la hipersexualització de les nenes. Les dones víctimes de violència temen denunciar perquè, sovint, els processos policials i jurídics les qüestionen i les menystenen, s’allarguen innecessàriament i protegeixen poc. La revictimització és violència institucional i té, com tota la violència contra les dones, un biaix de classe i d’origen. El rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. Tant, que la ultradreta, representant política del masclisme, s’ha vist impulsat a fer bandera de la dominació de la dona, a defensar el patriarcat i a atacar el moviment feminista. CCOO reivindica el seu lloc com a agent actiu contra tots els tipus de violència contra les dones. Les sindicalistes i els sindicalismes estem compromesos en contra de totes aquestes violències i estem cridats a intervenir-hi a favor de les víctimes, per la igualtat i per la justícia. CONCRETAMENT, EXIGIM:
En definitiva, necessitem un compromís, real i efectiu de tota la societat per erradicar les violències que encara avui dia patim les dones perquè les següents generacions de dones puguin viure en un món més segur, més lliure, més just i sense por. AMB TU TENIM MÉS FORÇA! |
Conèixer és visibilitzar
 Sabies que? Existeixen més de 20 tipus d'intersexualitat, la qual cosa dificulta donar una definició correcta. En general, les persones intersexuals neixen amb òrgans sexuals que no poden catalogar-se clarament com d'home o de dona. La intersexualitat no és una orientació sexual, és a dir, no hi ha relació directa entre ser intersexual i una possible orientació. Sempre han existit i sempre existiran persones intersexuals. Entre l'1% i 2% de la població mundial són persones intersexuals. Un dels factors de discriminació de les persones intersexuals és la invisibilitat, ja que moltes són operades en el moment de néixer. La protecció de les persones intersexuals exigeix el reconeixement de la diversitat del cos humà, bandejant patrons que només condueixen al binarisme i a l'existència d'un cos normatiu. La intersexfobia és l'aversió, odi, por, prejudici o discriminació a la intersexualitat o a les persones intersexuals. La intersexfobia fa referència a una construcció social que situa poder, riquesa, privilegis i prestigi en el binarisme, sent a més una forma de capacitisme. Una forma institucionalitzada de intersexfobia és la mutilació quirúrgica i/o hormonal, innecessària i no consensuada dels genitals de menors intersexuals, la qual cosa fa que es desconegui la identitat d'aquesta persona. El desconeixement de la identitat de gènere sentida dels menors intersexuals fa que qualsevol intervenció a la qual se sotmeti a un menor sense tenir en compte aquests factors pugui convertir-se en una “castració” que generi traumes. Una altra forma de intersexfobia és la erotización i/o exotificación de les persones intersexuals, tractant-los com si no fossin humans o com si solament importés el seu genitalidad. Les persones intersexuals sofreixen molts dels mateixos abusos que la resta de les persones LGTBIQ+, inclosa la criminalització i la discriminació generalitzada. A les persones intersexuals se li fa difícil trobar llocs segurs, perquè la discriminació es troba tant fos com dins del col·lectiu LGTBIQ+. Recorda: - Els Estats han de crear major consciència sobre els drets de les persones intersexuals, que les protegeixin de discriminació sobre la base de les seves característiques sexuals. - Hem de combatre la desinformació per a lluitar contra els estereotips nocius, l'estigma i la patologització. - S'ha de capacitar i conscienciar a professionals de la salut, personal docent, educadors i funcionariat públic, incloent als qui tramiten i proposen les lleis, al poder judicial i responsables polítics sobre les problemàtiques de les persones intersexuals. - El llenguatge pot contribuir a l'adquisició de prejudicis. - Els prejudicis s'inculquen des del naixement i durant tot el desenvolupament de la persona, per això el paper de l'educació és fonamental. - Els acudits, bromes i termes despectius afavoreixen la intersexfobia. - Cal tenir molt de respecte amb els termes que s'utilitzen en el nostre àmbit familiar, social i laboral. - Ser persones sensibilitzades, informades i formades contribueix a la transformació de la nostra societat perquè sigui més justa i lliure. - Cada persona és un ésser únic, inimitable i diferent. Així, la diferència individual és la riquesa col·lectiva. - Participar i actuar activament en la lluita contra la discriminació ajuda a aconseguir la igualtat entre totes les persones. |
CCOO acollirà l’Exposició ‘NuesTRANS Vidas Importan’
 Aquesta exposició serà itinerant i s’exposarà
més endavant als diferents territoris.
“NuesTRANS vidas importan” és un projecte
interactiu d’ATA (Associació Trans Andalusia) -
Sylvia Rivera que barreja l’art de la il·lustració
amb l’audiovisual. Aquest llenguatge possibilitarà la connexió amb els segments més joves
de la població a través d’una ciutadania participativa i diversa mitjançant les vivències de
persones trans en diferents àmbits personals,
com ara l’amor, les amistats i la família, els estudis, l’àmbit laboral, la infància, etc. Aquestes
quinze vivències volen mostrar referents reals
i positius per naturalitzar les vides trans. Relats
en clau positiva per desconstruir tòpics iper
esborrar prejudicis que s’associen a les vides
trans i que, per tant, les estigmatitzen i els impossibiliten un desenvolupament humà en
totes les seves dimensions, amb concrecions,
entre d’altres, com:“dificultats per trobar parella”, “els homes no pareixen”, “les famílies ens
rebutgen”, “és impossible treballar”… Encara hi
ha certa veritat en aquestes afirmacions avui
dia. L’exposició té com a objectiu enfortir que
aquestes situacions vagin desapareixent amb
la visibilitat, l’empoderament de les persones
trans i els canvis socials i culturals, que es concreten en un major coneixement de les realitats trans, el respecte i un gran suport al fet
que les persones trans siguin iguals en drets. L’exposició consta d’una obra interactiva amb
quinze il·lustracions que aniran acompanyades de quinze vídeos. Les il·lustracions estan
realitzades en tècnica digital i, posteriorment,
han estat impreses en les seves dimensions
originals, de 96 × 81 cm. Els vídeos es narren en primera persona des de l’experiència
personal. Aquests estan pujats a YouTube i
s’hi tindrà accés mitjançant un codi QR que
acompanyarà la il·lustració. Les il·lustracions i
els vídeos han estat realitzats per Izhan Alcántara (Er Reverte). Per a CCOO de Catalunya, defensar els drets
humans i els de les persones trans és molt
important i un compromís assumit per les seves polítiques LGTBI+. Us convidem a visitar
l’exposició al nou espai de CCOO i també a la
seva inauguració, que tindrà lloc el proper 5
d’octubre a les 18 h, amb la intervenció de Mar
Cambrollé, presidenta de l’ATA - Sylvia Rivera. @repost lluitadigital nº380 |
1-10 of 104
