Inici‎ > ‎

Notícies Dona

De pasos adelante y pasos atrás de los derechos sexuales y reproductivos

22 de jul. 2022, 4:08 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

@ repost revista Trabajadora 75 juliol 2022, por Sílvia Espinosa Lopez, secretaria de Mujeres y políticas LGTBIQ de FSSCCOO

Anys de lluita i #OrgullDeSer a la feina

21 de juny 2022, 8:55 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

Baner Orgull Lgtbi 2022

Jornada “La qüestió LGTBI: posem un + a l’acció sindical”

El 29 de juny, a la sala d’actes de CCOO de Catalunya

Per celebrar el dia de l’Orgull LGTBI+, plantegem una jornada que ens permeti proposar fórmules de participació del col·lectiu LGTBI+, amb l’objectiu que l’àmbit no sigui una mena de calaix aïllat de la quotidianitat de l’acció sindical, i que situï la qüestió LGTBI+ en la negociació col·lectiva i com un factor de risc psicosocial al centre de treball.

Volem que sigui una jornada que no vagi encaminada de manera concreta al col·lectiu LGTBI+, sinó que sigui útil per al conjunt de l’actiu sindical de la nostra organització, en la línia de treball que està desenvolupant la Confederació de CCOO.

L’acte consistirà en:

Primera taula: “Orgull de ser en la negociació col·lectiva: posem exemples?”

En aquesta taula abordarem com incloure clàusules específiques de protecció del col·lectiu LGTBI+, però no només clàusules encaminades a erradicar l’LGTBI-fòbia, sinó també a protegir el col·lectiu LGTBI+ en les seves condicions de treball en tots els apartats d’un conveni col·lectiu, des de les categories laborals fins al règim sancionador del conveni.

Per fer-ho, comptarem amb José Manuel Morales, professor de la Universitat de Màlaga, que acaba de dirigir un projecte d’investigació sobre negociació col·lectiva i responsabilitat social corporativa en temes LGTBI+.

Segona taula: “La Inspecció de Treball ens entén: una qüestió de riscos psicosocials”

En aquesta taula la idea és analitzar com afecta ser del col·lectiu LGTBI+ al centre de treball i els reptes que implica la consideració d’aquest fet com a risc psicosocial.

En aquesta taula comptem amb la Telma, una inspectora de treball especialitzada en igualtat i diversitat.

Programa Jornada Orgull Lgtbi 2022

Manifest de CCOO del Dia de l’Orgull 2022

A CCOO, com a sindicat de classe i agent d’igualtat, fa anys que treballem pels drets socials i laborals de les persones LGTBI+ i en contra de qualsevol discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. I també fa anys que lluitem per erradicar la violència i l’assetjament amb l’objectiu de garantir el respecte a la dignitat de les persones i a la diversitat, i de salvaguardar, en definitiva, els drets humans.

La pandèmia també ha agreujat les discriminacions per a les persones LGTBI+, especialment en col·lectius joves, amb un confinament que de vegades els ha obligat a conviure amb famílies que no respecten la seva orientació o expressió de gènere, amb la qual cosa han patit violències que han arribat a convertir algunes llars en nous “armaris” per a persones LGTBI+ que ja havien afrontat com sortir-ne.

CCOO hem estat, som i serem punta de llança del sindicalisme LGTBI+. I som conscients de la importància de subratllar aquest compromís, especialment en aquest moment en què els discursos d’odi campen a gust i s’estenen als nostres carrers, als nostres barris i als nostres centres de treball. Aquest discurs d’odi que, a més, té una gran cobertura des de les institucions després de l’entrada de l’extrema dreta. Com a conseqüència, l’Observatori contra l’Homofòbia ha denunciat un augment de més del 50 % en incidents LGTBI-fòbics en els primers mesos del 2022 en relació amb el 2021 i ha registrat 86 casos entre agressions, insults i discriminacions.

Som conscients i ens sentim orgullosos dels avenços dels últims anys i de la manera com hi hem contribuït, però també sabem que hem d’estar en guàrdia davant el risc de retrocessos. Ni un pas enrere!

A CCOO sabem també que encara queda molt camí per recórrer per aconseguir la igualtat efectiva, perquè les persones LGTBI+ se sentin segures i puguin visibilitzar-se, si així ho desitgen, sense por i sense riscos. Encara avui formar part del col·lectiu LGTBI+ condiciona les persones a l’hora d’accedir a una feina i dificulta poder expressar-se lliurement per por de ser discriminades. A la feina, sense armaris!

CCOO avancem en la formació i la sensibilització dels nostres delegats i delegades, i els dotem d’eines transformadores i útils per millorar la seva situació a les empreses. Destaca el nostre “Document de propostes de CCOO per a la negociació col·lectiva”, que inclou models de clàusules generals d’igualtat de tracte i no discriminació i clàusules específiques en matèria d’accés a l’ocupació, la formació, la promoció, els permisos o la salut laboral, entre d’altres.

Les nostres línies estratègiques en matèria d’ocupació estan, a més, recollides a la nostra Plataforma Reivindicativa de Drets LGTBI+.

Des de CCOO reclamem:

  • Clàusules LGTBI+ en els convenis col·lectius acordades en la negociació col·lectiva que serveixin per eliminar qualsevol discriminació laboral, garantir la formació i la sensibilització a les empreses, i sancionar les conductes d’assetjament LGTBI-fòbic, entre altres mesures.
  • El reconeixement de l’LGTBI-fòbia com a risc psicosocial.
  • La promoció en el marc de l’empresa de protocols específics per a la prevenció i l’actuació davant l’assetjament per motius d’orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió. Cal demanar que, en la negociació col·lectiva, s’incloguin protocols, mesures o procediments en aquest sentit en els convenis col·lectius, i amb una atenció especial a la protecció dels drets i les llibertats.
  • El desenvolupament i el foment de l’adopció de protocols i mesures per a persones LGTBI+ en el marc laboral, com ja estem intentant impulsar en el marc del diàleg social català.
  • La promoció de la negociació de plans específics d’inclusió i diversitat LGTBI+ a les empreses que fomentin la creació d’entorns de confiança i garanteixin fórmules no discriminatòries d’accés, contractació i promoció, així com el gaudi de tots els drets reconeguts a l’empresa. Si cal, es treballarà per adequar els reconeixements mèdics a les diferents realitats.
  • El foment dels currículums cecs en els processos selectius.
  • El desenvolupament de campanyes de formació i sensibilització en espais laborals destinades a erradicar l’LGTBI-fòbia.
  • La formació del personal d’oficines d’inserció laboral amb l’objectiu d’oferir una atenció integral a les persones LGTBI+, així com la inclusió del col·lectiu en programes d’inserció laboral per abordar situacions d’exclusió i vulnerabilitat.
  • L’anàlisi i la negociació, a les meses de negociació corresponents, de mesures concretes que facilitin l’accés a les persones LGTBI+ especialment vulnerables a llocs de treball públic, sempre respectant els criteris d’igualtat, mèrit i capacitat en el procés.
  • La introducció al règim sancionador de la tipificació de discriminació per orientació sexual i/o identitat de gènere a través de la negociació col·lectiva.
  • La transversalitat de mesures que garanteixin aquests drets laborals a l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC).
  • La proposta d’actualització sobre espais tancats als vestidors per garantir la intimitat de les persones.
  • La incorporació de mesures específiques de no discriminació per motius LGTBI+ a l’Estatut bàsic de la funció pública, així com en el marc de l’Administració general de l’Estat, les lleis autonòmiques i l’Estatut de les persones treballadores.
  • La promoció que als plecs de continguts de les administracions públiques es valori que les empreses que optin a contractes públics hagin desenvolupat i apliquin mesures contra la discriminació per diversitat sexual, identitat i expressió de gènere.

A CCOO ens sumem a les reivindicacions de l’Orgull d’aquest 2022 i animem tota la nostra afiliació a anar als actes i a les manifestacions que tindran lloc a tot el territori espanyol.

Per un passat, un present i un futur d’anys de lluita: #OrgullDeSer: a la feina, #CCOOentén!

17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBIfòbia 2022

19 de maig 2022, 2:40 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

Stop Lgtbifobia Ccoo 2022

El 17 de maig de 2022 se celebra el Dia Internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia (LGTBifòbia), coincidint amb que va ser aquell dia del 1990 quan es va suprimir l’homosexualitat de la llista de malalties mentals de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

CCOO treballa dia a dia perquè la diversitat sexual i la identitat de gènere siguin un fet visible i respectat a l’àmbit laboral i a la societat en general, i reforcem el nostre compromís en defensa dels drets de les persones LGTBI.

Lluitem contra l’LGTBIfòbia, avui i sempre!

#stopLGTBIfobia #FesLosSortirElsColors

Fes Los Sortir Els Colors Stop Lgtbifobia 2022

Visibilitat lèsbica per trencar el silenci

26 d’abr. 2022, 2:14 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

Dia Visibilitat Lesbica 2022

26 d’abril, Dia de la visibilitat lèsbica

El 26 d’abril CCOO de Catalunya tornem a commemorar el Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica, una data important per al col·lectiu de dones lesbianes en què es pretén visibilitzar i reclamar el paper que els correspon a l’espai públic i exigir la plena igualtat de drets.

Les dones lesbianes són doblement invisibilitzades i doblement discriminades, tant pel fet de ser dones com per la seva orientació sexual. Al mercat laboral pateixen el doble terra enganxós, la doble escala trencada i el doble sostre de ciment. Aquesta invisibilitat també és patent en la vellesa: les discriminacions i els obstacles s’aguditzen quan les dones es fan grans i en els espais socials, on gairebé són absents. 

Aquesta discriminació es basa en la ignorància i els prejudicis d’una societat patriarcal que entén la dona com un subjecte d’atracció per a l’home, i, a causa d’això, qualsevol dona que no senti atracció pel sexe contrari es converteix en asexual, atípica i anòmala.

Així, el món patriarcal intenta imposar l’heteronormativitat, que pressuposa que les úniques relacions sexoafectives possibles són les que es donen entre persones de diferent sexe i que construeix relacions diverses fonamentades al voltant de la idea heteronormativa que reprodueix els rols home-dona hegemònics dins de les relacions LGTBI+.

Per aquest motiu, hem d’ajudar les dones lesbianes a empoderar-se, a ser i a viure cada dia de manera més visible en la societat, en tots els àmbits socials i en l’entorn laboral, on els referents més habituals són els homes homosexuals.

Per aquest motiu, CCOO, com a sindicat feminista i de classe, reclamem:

  • La prevenció de la discriminació i l’assetjament laboral del col·lectiu de dones lesbianes mitjançant protocols específics de no discriminació i de prevenció de l’assetjament als centres de treball envers el col·lectiu LGTBI.
  • La inclusió de polítiques de sensibilització, conscienciació i formació dintre de les empreses per col·laborar en la creació de veritables espais respectuosos i igualitaris als centres de treball.
  • La sensibilització i la interseccionalitat tant de la negociació col·lectiva com de les polítiques públiques envers la diversitat de famílies que existeixen.
  • La garantia real d’accés a tècniques de reproducció assistida per a les dones lesbianes, en igualtat de condicions que la resta, i de manera gratuïta, seguint el que regula la Llei 11/2014, de 10 d’octubre.
  • Un sistema de salut que garanteixi les eines i els recursos perquè s’eviti la suposició de l’heterosexualitat i l’androcentrisme, a fi que es pugui explorar i atendre amb sensibilitat i coneixement de la diversitat.

CCOO de Catalunya reivindiquem una societat que permeti a les dones lesbianes decidir lliurement com viure la seva visibilitat. En el nostre dia a dia, seguirem lluitant contra totes les formes de discriminació i de violència, contra els discursos de la ultradreta, que promouen l’odi, i contra el seu blanqueig social, que pretén posar fi a les llibertats  i a la diversitat, i arrabassar-nos els drets socials assolits fins ara.

Per tots aquests motius, continuarem lluitant per consolidar els drets, les llibertats i la visibilitat de totes les dones lesbianes, amb el propòsit d’avançar cap a una societat més justa, plural i igualitària.

VISIBILITAT LÈSBICA, SORORITAT, DRETS I IGUALTAT!

#VisibilitatLèsbica
#26Abril

8 de Març del 2022, Dia Internacional de la Dona Treballadora

4 de març 2022, 6:42 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

8 de març, dia internacional de la dona treballadora

De les paraules als fets: per la igualtat, tenim un pla

Arribem a un nou Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de Març, el dia més commemoratiu del moviment feminista. Amb moltes coses per celebrar i amb bastants temes per corregir encara. Hem aprovat una nova reforma laboral, la primera que no retalla drets a les persones treballadores, i també una important pujada del salari mínim fins als mil euros. Aquestes són dues mesures amb un fort impacte positiu en els col·lectius que pateixen més precarietat laboral, com són les dones.   

Els plans d’igualtatcom a mesura indispensable de correcció de bretxa als centres de treball, seran al centre d’aquest 8 de Març a CCOO. Compartirem experiències sindicals que visibilitzaran la tasca ingent que està fent el sindicat. Però també tindrem actes culturals i compartirem juntes aquesta jornada. Apunteu-vos els actes a l’agenda!

Cartell 8m 2022 Ccoo Catalunya

Manifest “Per la igualtat tenim un pla”

Commemorem el Dia Internacional de les Dones Treballadores i és més necessari que mai visibilitzar els moviments i les organitzacions feministes, com la nostra, per lluitar de manera més decidida, com a societat, contra les discriminacions i les violències que patim cada dia.

Arribem a aquest 8-M desitjant que es confirmi que som al final d’una pandèmia que ha aturat la nostra societat i que ha trasbalsat el món sencer. Una pandèmia que deixa moltes víctimes, moltes vides, molta pobresa i molta desigualtat, especialment entre nosaltres, les dones, que patim de manera més cruel i evident les situacions més precàries.

Per això, CCOO hem estat des del minut zero d’aquesta pandèmia lluitant i donant cobertura a les persones treballadores, que han trobat al sindicat les certeses que no han existit en el mercat laboral. Per fer-ho possible hem obert el sindicat a les dones en situació de precarietat i, també, a les dones víctimes de la violència masclista, fent dels nostres espais sindicals llocs segurs.

Celebrem l’acord sobre la reforma laboral perquè valora el diàleg social i la negociació col·lectiva, recupera els drets arrabassats i millora, sense cap mena de dubte, la vida de milions de dones, les quals han estat les que més han patit la temporalitat, la parcialitat involuntària i la irregularitat. Les dones hem estat víctimes dels contractes temporals en la majoria dels casos, concretament, en gairebé un 22,6 %, davant un 18 % dels homes. Això només és per posar algun exemple, perquè, entre altres temes, aquesta reforma limita l’encadenament de contractes eventuals i regula el conveni sectorial d’aplicació de les contractes i subcontractes, tan utilitzades en sectors com la neteja o les cambreres de pisos i les empreses multiserveis.

Però no només la reforma laboral acabada d’aprovar té ja efecte, sinó també el conjunt de mesures preses des del diàleg social, com els plans d’igualtat. De fet, la tendència de la bretxa de gènere és a la baixa —poc, només mig punt segons les últimes dades—, tot i que la desigualtat i la precarietat continuen tenint nom de dona. Som nosaltres les que desenvolupem tasques amb menys valor retributiu, i és per això que la pujada del salari mínim a 1.000 € és un factor clau en la correcció de la bretxa en un futur immediat.

El dia 7 de març s’esgota el període transitori perquè totes les empreses de més de cinquanta persones treballadores hagin de negociar i registrar un pla d’igualtat. Són plans que intenten corregir la bretxa retributiva entre dones i homes als centres de treball i que són un element essencial en l’equitat retributiva i de condicions laborals. Són plans que aboquen els sindicats, legitimats democràticament als centres de treball mitjançant les eleccions sindicals, a destinar enormes recursos propis per donar cobertura legal a milions de persones treballadores i a contribuir a assolir l’objectiu de la igualtat real.

Els plans d’igualtat suposen un element clau en la correcció de la bretxa retributiva al nostre país, però la implantació de la norma no està exempta de dificultats.

Per això, aquest 8-M, CCOO de Catalunya, com a sindicat feminista d’homes i dones, exigim:

  • Més consciència social i compromís de les empreses i les patronals respecte de la seva responsabilitat en matèria d’igualtat.
  • El respecte i el reconeixement democràtic dels sindicats i de la representació legal de les persones treballadores, com a subjectes legitimats en la negociació col·lectiva.
  • La necessària sensibilització i visió de gènere de les persones negociadores als centres de treball, amb formació també del personal directiu i amb responsabilitat a l’empresa.
  • La responsabilitat d’anar més enllà de la norma legal, amb la participació de les plantilles i transparència envers aquestes, per desenvolupar la implantació i el seguiment del pla un cop signat. Parlem, per exemple, de l’establiment de mesures de corresponsabilitat sense impacte retributiu per afavorir la incorporació de dones a grups i a nivells professionals o a llocs de treball històricament masculinitzats.
  • La dotació de partides pressupostàries empresarials per a l’elaboració, el diagnòstic i la implementació dels plans.
  • Recursos per a la Inspecció de Treball en matèria de vigilància del compliment de les empreses i les administracions en matèria d’igualtat, especialment en la detecció d’incompliments sobre l’obligatorietat de disposar de protocols d’assetjament (obligatoris a totes les empreses sense fer distincions en funció de la seva mida).
  • La publicació de l’eina de valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social per dotar-nos d’instruments que ens permetin valorar-los sense estereotips ni biaixos de gènere.
  • La implicació de les administracions públiques en polítiques d’igualtat en matèria de contractacions, promocions i condicions laborals, així com l’elaboració d’un protocol a Catalunya per regular el registre dels seus plans d’igualtat, dels quals estan exemptes segons la norma actual.

Per un 8-M sense estereotips ni discriminacions ni violències, ni en el món del treball ni enlloc!

La Comissió Obrera Nacional de Catalunya, per la igualtat real!

A la Comissió Obrera Nacional de Catalunya #TenimUnPla

Actes amb motiu del 8 de Març

4 de Març. Jornada de capacitació per l’atenció de portes violetes.

Sala d’actes del local de CCOO de Catalunya. 9.30 h. Amb la participació de Mentxu Gutiérrez, secretària de Dones i Polítiques LGTBI+ de CCOO de Catalunya, Ana Bella de la Fundació Ana Bella, Anna Choy, caporala dels Mossos d’Esquadra, Rosa Codina, subdirectora de gestió de Serveis i Recursos d’Atenció a les Violències Masclistes i Carolina Vidal, secretària confederal de Mujeres, Igualdad y Condiciones de Trabajo de CCOO.

Les portes violetes, son una iniciativa de les CCOO a Catalunya amb l’objectiu de contribuir a la creació d’espais segurs per a les dones víctimes de violències masclistes. Un dels elements principals de la violència vers les dones és la desigualtat i la discriminació social en general i en particular també a la feina, on es manifesta un menyspreu a les tasques feminitzades i als sectors històricament feminitzats.

L’objectiu de la jornada és formar una xarxa de les dones del sindicat que tingui la informació i la formació suficient per atendre, amb sensibilitat, empatia i amb coneixement del circuit de violències de l’administració, aquelles dones que s’apropen a les CCOO ja sigui a través dels nostres locals, telefonicament, o aquelles que ens arriben a través de delegats i delegades del sindicat als centres de treball.

Des de la perspectiva de les supervivents, dels serveis de mossos d’esquadra i de la xarxa de serveis i recursos de l’Administració, esperem amb aquesta jornada, aconseguir capacitar les dones d’aquest sindicat, feminista per colaborar com a agent lluitador contra les violències masclistes en la nostra societat.

8 de Març. Activitats centrals a Barcelona

Local de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16)

  • 8.30h. Convertim l’edifici en lila i comencem per la sala d’actes.
  • 9.00h. Espai Assemblea. Inauguració d’una exposició de vinyetes amb reivindicacions pel 8 de març
  • 10.00h. Sala d’actes. Experiències sindicals sobre plans d’igualtat
  • 11.00h. Monòleg improshow a càrrec de Mai Boncompte

Plaça del Rei de Barcelona.

Local de CCOO de CatalunyaSala d’actes.

  • 15.30h. Karaoke feminista
  • 17.45h. Preparació per a la manifestació (pancarta, globus…)

Manifestació del 8 de Març

  • 18.30 h. Plaça Universitat

Cartell dels actes centrals de CCOO pel 8 de Març »

Actes de CCOO arreu de Catalunya per commemorar el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones Treballadores

  • 1 MARÇ: 9.30 h CCOO HOSPITALET DE LLOBREGAT
    “Nosaltres les essencials”
  • 2 MARÇ 9.30 h FED. SERVEIS – SALA D’ACTES CCOO DE CATALUNYA
    Cine fòrum “Una cuestión de género”
  • 2 MARÇ 18.00 h CCOO REUS
    Taula experiències. “Ocupem espais i avancem en la igualtat”
  • 4 MARÇ 9.30 h SALA D’ACTES CCOO DE CCOO DE CATALUNYA
    Jornada de capacitació per l’atenció de les portes violetes
  • 7 MARÇ 16.00 h ESPAI ASSEMBLEA DE CCOO DE CATALUNYA
    Acte de dones sindicalistes de Colòmbia
  • 8 MARÇ 9.00 h MERCABARNA
    Taller: “Sinergies i bones pràctiques per l’extensió dels Plans d’Igualtat“ i lectura del manifest
  • 8 MARÇ 8.30 h SALA D’ACTES CCOO DE CATALUNYA
    Per la igualtat tenim un pla
  • 8 MARÇ 10.00 h CORNELLÀ
    Acte feminista “Tenim un pla”
  • 10 MARÇ 10.00 h FED. SERVEIS A LA CIUTADANIA CCOO DE CATALUNYA
    Jornades sobre les dones en els cossos policials de Catalunya
  • 11 MARÇ 11.00 h ASSOCIACIÓ INTERCULTURAL DIÀLEGS DE DONA.
    Presentació de l’estudi de la població marroquina
  • 12 MARÇ 9.30H. TERRASSA
    Gimcana feminista
  • 13 MARÇ 9.00H. CAN TITÓ, VILANOVA DEL CAMÍ
    Caminada a Collbàs
  • 17 MARÇ 9.30H. FED. INDÚSTRIA – SALA D’ACTES DE CCOO DE CATALUNYA
    Plans d’igualtat des de la perspectiva de la inspecció de treball
  • 24 MARÇ 11.00H. ESPAI ASSEMBLEA DE CCOO DE CATALUNYA
    Cooperació amb mirada de dones. La situació de les treballadores de la llar al Líban.
Etiquetes

La bretxa salarial en Sanitat i Sectors Sociosanitaris

23 de febr. 2022, 3:17 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

 Silvia Espinosa López, Responsable de Dones, Polítiques LGTBI+ i Igualtat de la FSS-CCOO.

AVUI 22/2/22 CELEBREM EL DIA EUROPEU D’ACCIÓ CONTRA LA BRETXA SALARIAL PER RAÓ DE GÈNERE I, VISTA LA REALITAT, ENS TEMEM QUE ENS QUEDEN PER DAVANT MOLTS 22 DE FEBRER PER CELEBRAR I MOLTA LLUITA CONTRA AQUESTA SITUACIÓ QUE LIMITA LES ASPIRACIONS D’AUTONOMIA ECONÒMICA I,, PER TANT LA LLIBERTAT PERSONAL DE LES DONES, NO SOLS EN EL PRESENT, TAMBÉ PER AL FUTUR.

Encara que treballem més que mai i tots els dies de l’any contra la bretxa, avui és un dia per a avaluar la situació, per a veure les estadístiques i analitzar-les. Perquè encara cal convèncer, cal explicar perquè s’entengui.

Si analitzem els sous mitjans d’homes i dones per sectors, veiem que (lluny del que es pugui pensar majoritàriament) en els sectors més feminitzats és on trobem més bretxa. Alguns d’aquests presenten una bretxa petita per estar molt present l’Administració Pública, com per exemple Educació, que compta amb un 68% de dones i una bretxa del 8%, són l’excepció que confirma la regla. En Sanitat i Sectors Sociosanitaris es confirma la regla: és el sector més feminitzat, 78% de dones en les seves plantilles i presenta la major bretxa salarial de tots els sectors, un 37%.

Explicar aquesta realitat no és fàcil, perquè es tracta del producte final de molts factors, alguns d’ells d’origen social i altres que es donen en el si de l’àmbit laboral.

Una primera raó de fons és la segregació ocupacional, tret estructural i molt tossut del nostre mercat de treball. Encara hi ha treballs i sectors “de dones” i “d’homes”, i quina casualitat que aquelles ocupacions amb major salari són d’homes, i aquelles on es concentren les dones tenen els salaris més baixos. (pàgina 20-21 del nostre informe). Vivim en una societat on les cures no estan valorats com deurien i el valor social és directament proporcional a la remuneració.

Les dones treballem menys hores en el treball productiu, remunerat i pagat, però encara carreguem amb la major part del treball reproductiu (aquell que fa falta per a la reproducció de la nostra societat), aquest que no es cobra ni es veu ni es valora en cap lloc. Som les que exercim els permisos que minven el nostre salari per a poder treballar fora de casa sense desatendre el treball de casa. Aquesta doble presència llastra els nostres salaris, la nostra inserció laboral, la nostra salut i la nostra vida.

Dins de l’àmbit laboral, les dones presentem pitjor qualitat en la contractació, major temporalitat i el 75% de la parcialitat. Ho veiem en els diagnòstics dels molts plans d’igualtat que estem negociant, gairebé invariablement. Això repercuteix en el salari.

Una altra situació que es repeteix com un mantra és la bretxa vertical en les empreses, privades i públiques: elles estan infrarepresentades sobretot en l’alta direcció, encara que també en la direcció i menys en els comandaments intermedis. I per a mostra tres botons: segons les dades de la Societat Espanyola de Directius de la Salut, hi ha només un 30% de dones en càrrecs de responsabilitat en Sanitat. D’un total de 52 col·legis professionals metges, només 7 estan presidits per una dona. De 19 Conselleries de Sanitat en tot l’Estat, només 9, un 47%, estan presidides per dones (enfront del 76,4% global en el sector).

El nostre salari condiciona la nostra protecció social, la nostra qualitat de vida i les nostres pensions futures. És massa important com perquè no lluitem perquè es compleixi el que és llei: mateix salari per a treballs d’igual valor. Sense corregir la bretxa no pot haver-hi igualtat real.

Abordant les solucions, la primera no pot ser una altra que la transparència. En aquest moment, totes les empreses sense excepció tenen l’obligació de tenir un registre salarial (RDL 6/2019 de mesures urgents per a la igualtat), només hem d’exigir-ho. D’altra banda, aquelles empreses obligades a tenir pla d’igualtat (les de més de 50 persones en plantilla) han de presentar en el seu diagnòstic una auditoria salarial, per a la qual és imprescindible fer una valoració de llocs de treball. Són eines magnífiques, noves i de maneig complex, sobre les quals tenim molt a aprendre, però que rebem amb molta il·lusió perquè per fi sortirà a flotació la bretxa salarial que està tan ben amagada.

En els plans d’igualtat estem posant mesures per a minorar la parcialitat, per a fer indefinides a les dones que facin falta per a equilibrar les balances, per a flexibilitzar els temps de treball de manera que es puguin evitar els permisos que llastren els salaris, per a afegir transparència a les polítiques de RH amb protocols i procediments; els plans d’igualtat són avui la pedra angular del nostre avanç.

Però a més és imprescindible implementar mesures per a la corresponsabilitat en les cures de llars i famílies, tant per part dels homes que han d’assumir la seva part, com socialment amb serveis públics de qualitat, guarderies assequibles, residències i atenció a la dependència.

Des de la FSS-CCOO sabem les raons, tenim propostes i solucions, i treballem incansables per a combatre la desigualtat i totes les bretxes de gènere, molt especialment la bretxa salarial.

repost @FSS-CCOO

25-N del 2021, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

18 de nov. 2021, 2:06 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

El pròxim 25 de novembre, d’11 h a 12 h, CCOO tallarem la Via Laietana per, més unides i combatives que mai, tombar el patriarcat i enderrocar les violències masclistes. Per aconseguir-ho, et necessitem!

Aquest 25 de Novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, CCOO, com a sindicat feminista, veu amb preocupació com les violències no minven.

El confinament per causa de la pandèmia va ser molt dur per a les dones que pateixen violència en l’àmbit de la parella, ja que van veure reduït el seu espai social, van quedar tancades amb el seu maltractador i van patir abusos físics, psicològics, sexuals o econòmics. En el desconfinament hi ha hagut un repunt dels feminicidis quan els maltractadors han percebut una disminució del seu control sobre la parella. Des que va començar l’any, a Catalunya ja han estat assassinades 13 dones pel sol fet de ser dones (61 a tot l’Estat espanyol). Des del 2010 hi ha hagut 1.238 dones assassinades per homes. D’altra banda, 1 de cada 4 menors d’edat són testimonis d’aquestes situacions i un 77 % d’aquests han patit en primera persona el maltractament d’aquests violents a casa. En tot cas, però, els feminicidis només són la punta de l’iceberg de la violència contra les dones.

En aquest any 2021, el focus s’ha posat també en la violència vicària, és a dir, les agressions sobre una persona en substitució d’una altra, sobretot, la violència contra les filles i els fills amb l’objectiu d’infligir dolor i control a les seves mares. El cas de l’Anna i l’Olivia, les nenes de Tenerife assassinades pel seu pare, va fer estremir la societat de tal manera que vam aprendre a interpretar i a donar visibilitat a altres casos. Segons fonts del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a Espanya, tot just un 3 % dels casos de violència de gènere acaba amb la suspensió del règim de visites als pares que han exercit el maltractament i només en un 5,2 % dels casos els jutges dicten la retirada de la guarda i custòdia als agressors com a mesura cautelar de protecció dels menors.

La violència envers les dones no està reservada a una cultura, regió o país específic ni a grups particulars de dones en la societat. La violència masclista representa, en qualssevol de les seves formes, àmbits i  expressions, un greu atemptat contra els drets humans, la dignitat i la llibertat de les dones.

La mutilació genital femenina segueix practicant-se a Colòmbia, l’Índia, Indonèsia, Malàisia,

el Pakistan, Sri Lanka i molts països de l’Orient Mitjà, i és un problema transfronterer que es manifesta a Catalunya també. La violació i l’ús dels cossos de les dones com a arma de guerra segueix present. El tràfic de dones creua les fronteres nacionals i és perceptible en qualsevol país del món. Cal, així mateix, tractar la prostitució com a crim organitzat, i abordar-lo des de la globalitat i la cooperació policial internacional.

La violència sexual és esfereïdora també al nostre país. Catalunya és el territori on es perpetren més violacions múltiples de tot l’Estat. El 57,3 % de dones de més de 16 anys han patit violència de gènere algun cop a la vida.

És fonamental erradicar  l’assetjament  sexual o per raó de sexe en l’esfera laboral i implementar mesures de suport i protecció a les víctimes de violència contra les dones. Ens preocupa especialment la situació de les treballadores de la llar que, en moltes ocasions, conviuen i resten soles amb els agressors.

La deshumanització de les dones i la normalització de la violència i el poder com a formes d’excitació es promouen en la nostra cultura mitjançant la pornografia, tot i que  també  hi ha moltes formes de publicitat on s’utilitza la cosificació de la dona i  la hipersexualització de les nenes.

Les dones víctimes de violència temen denunciar perquè, sovint, els processos policials i jurídics les qüestionen i les menystenen, s’allarguen innecessàriament i protegeixen poc. La revictimització és violència institucional i té, com tota la violència contra les dones, un biaix de classe i d’origen.

El rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. Tant, que la ultradreta, representant política del masclisme, s’ha vist impulsat a fer bandera de la dominació de la dona, a defensar el patriarcat i a atacar el moviment feminista.

CCOO reivindica el seu lloc com a agent actiu contra tots els tipus de violència contra les dones. Les sindicalistes i els sindicalismes estem compromesos en contra de totes aquestes violències i estem cridats a intervenir-hi a favor de les víctimes, per la igualtat i per la justícia.

CONCRETAMENT, EXIGIM:

  • L’increment dels recursos públics per a la negociació i la implementació dels plans d’igualtat.
  • L’actuació decidida i amb dotació específica de recursos per a la Inspecció de Treball a les empreses que incompleixen les seves obligacions respecte dels protocols d’assetjament i els plans igualtat.
  • Més recursos per a la recuperació i l’acompanyament de les víctimes, especialment en l’àmbit laboral.
  • El compromís polític i econòmic del Departament d’Educació amb la coeducació.
  • La ratificació del Conveni 189 de l’OIT, en relació amb les condicions de les treballadores de la llar i les cures, a més de la implantació i el seguiment del Conveni 190.
  • L’estudi i la publicació de dades certes sobre violència vicària perquè no romangui invisible davant l’opinió pública, així com mesures legislatives per evitar-la i sancionar-la.
  • Un canvi de procediment en els processos policials i jurídics perquè protegeixin amb eficàcia i celeritat les dones i no les revictimitzin.

En definitiva,  necessitem  un  compromís,  real i efectiu de tota la societat per erradicar les violències que encara avui dia patim les dones perquè les següents generacions de dones puguin viure en un món més segur, més lliure, més just i sense por.

AMB TU TENIM MÉS FORÇA!
25 de novembre
d’11.00 a 12.00 hores
Via Laietana, 16 de Barcelona

I a la tarda manifestació de les entitats feministes, a partir de les 18.30 hores al Passeig de Gràcia amb Avinguda Diagonal.

Feu clic per veure el cartell “Prevenció, proactivitat, ORGANITZACIÓ i acció” o el manifest del 25-N del 2021 en format pdf

Contra totes les violències masclistes: recursos, prevenció i acció.

#25nPrevencióiAcció

Conèixer és visibilitzar

27 d’oct. 2021, 7:12 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO   [ actualitzat el 10 de nov. 2021, 3:42 ]


Malgrat tenir una incidència de l'1% o 2% en la població, encara hi ha molt de desconeixement sobre la realitat intersexual. Aquí fem un breu repàs d'algunes dades que poden servir per a sensibilitzar i entendre a la lletra "i" del col·lectiu LGTBIQ+.

Sabies que?

Existeixen més de 20 tipus d'intersexualitat, la qual cosa dificulta donar una definició correcta.

En general, les persones intersexuals neixen amb òrgans sexuals que no poden catalogar-se clarament com d'home o de dona.

La intersexualitat no és una orientació sexual, és a dir, no hi ha relació directa entre ser intersexual i una possible orientació.

Sempre han existit i sempre existiran persones intersexuals.

Entre l'1% i 2% de la població mundial són persones intersexuals.

Un dels factors de discriminació de les persones intersexuals és la invisibilitat, ja que moltes són operades en el moment de néixer.

La protecció de les persones intersexuals exigeix el reconeixement de la diversitat del cos humà, bandejant patrons que només condueixen al binarisme i a l'existència d'un cos normatiu.

La intersexfobia és l'aversió, odi, por, prejudici o discriminació a la intersexualitat o a les persones intersexuals.

La intersexfobia fa referència a una construcció social que situa poder, riquesa, privilegis i prestigi en el binarisme, sent a més una forma de capacitisme.

Una forma institucionalitzada de intersexfobia és la mutilació quirúrgica i/o hormonal, innecessària i no consensuada dels genitals de menors intersexuals, la qual cosa fa que es desconegui la identitat d'aquesta persona.

El desconeixement de la identitat de gènere sentida dels menors intersexuals fa que qualsevol intervenció a la qual se sotmeti a un menor sense tenir en compte aquests factors pugui convertir-se en una “castració” que generi traumes.

Una altra forma de intersexfobia és la erotización i/o exotificación de les persones intersexuals, tractant-los com si no fossin humans o com si solament importés el seu genitalidad.

Les persones intersexuals sofreixen molts dels mateixos abusos que la resta de les persones LGTBIQ+, inclosa la criminalització i la discriminació generalitzada.

A les persones intersexuals se li fa difícil trobar llocs segurs, perquè la discriminació es troba tant fos com dins del col·lectiu LGTBIQ+.

Recorda:

- Els Estats han de crear major consciència sobre els drets de les persones intersexuals, que les protegeixin de discriminació sobre la base de les seves característiques sexuals.

- Hem de combatre la desinformació per a lluitar contra els estereotips nocius, l'estigma i la patologització.

- S'ha de capacitar i conscienciar a professionals de la salut, personal docent, educadors i funcionariat públic, incloent als qui tramiten i proposen les lleis, al poder judicial i responsables polítics sobre les problemàtiques de les persones intersexuals.

- El llenguatge pot contribuir a l'adquisició de prejudicis.

- Els prejudicis s'inculquen des del naixement i durant tot el desenvolupament de la persona, per això el paper de l'educació és fonamental.

- Els acudits, bromes i termes despectius afavoreixen la intersexfobia.

- Cal tenir molt de respecte amb els termes que s'utilitzen en el nostre àmbit familiar, social i laboral.

- Ser persones sensibilitzades, informades i formades contribueix a la transformació de la nostra societat perquè sigui més justa i lliure.

- Cada persona és un ésser únic, inimitable i diferent. Així, la diferència individual és la riquesa col·lectiva.

- Participar i actuar activament en la lluita contra la discriminació ajuda a aconseguir la igualtat entre totes les persones.

CCOO acollirà l’Exposició ‘NuesTRANS Vidas Importan’

1 d’oct. 2021, 2:16 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO

En el marc de cada octubre del col·lectiu trans, l’Àmbit LGTBI+ de CCOO de Catalunya promourà l’exposició“NuesTRANS vidas importan”, que es podrà visitar des del 5 (inauguració) fins al 15 d’octubre a l’Espai l’Assemblea de CCOO de Catalunya. 

Aquesta exposició serà itinerant i s’exposarà més endavant als diferents territoris. “NuesTRANS vidas importan” és un projecte interactiu d’ATA (Associació Trans Andalusia) - Sylvia Rivera que barreja l’art de la il·lustració amb l’audiovisual. Aquest llenguatge possibilitarà la connexió amb els segments més joves de la població a través d’una ciutadania participativa i diversa mitjançant les vivències de persones trans en diferents àmbits personals, com ara l’amor, les amistats i la família, els estudis, l’àmbit laboral, la infància, etc. 
Aquestes quinze vivències volen mostrar referents reals i positius per naturalitzar les vides trans. Relats en clau positiva per desconstruir tòpics iper esborrar prejudicis que s’associen a les vides trans i que, per tant, les estigmatitzen i els impossibiliten un desenvolupament humà en totes les seves dimensions, amb concrecions, entre d’altres, com:“dificultats per trobar parella”, “els homes no pareixen”, “les famílies ens rebutgen”, “és impossible treballar”… Encara hi ha certa veritat en aquestes afirmacions avui dia. L’exposició té com a objectiu enfortir que aquestes situacions vagin desapareixent amb la visibilitat, l’empoderament de les persones trans i els canvis socials i culturals, que es concreten en un major coneixement de les realitats trans, el respecte i un gran suport al fet que les persones trans siguin iguals en drets. 

L’exposició consta d’una obra interactiva amb quinze il·lustracions que aniran acompanyades de quinze vídeos. Les il·lustracions estan realitzades en tècnica digital i, posteriorment, han estat impreses en les seves dimensions originals, de 96 × 81 cm. Els vídeos es narren en primera persona des de l’experiència personal. Aquests estan pujats a YouTube i s’hi tindrà accés mitjançant un codi QR que acompanyarà la il·lustració. Les il·lustracions i els vídeos han estat realitzats per Izhan Alcántara (Er Reverte). 

Per a CCOO de Catalunya, defensar els drets humans i els de les persones trans és molt important i un compromís assumit per les seves polítiques LGTBI+. 

Us convidem a visitar l’exposició al nou espai de CCOO i també a la seva inauguració, que tindrà lloc el proper 5 d’octubre a les 18 h, amb la intervenció de Mar Cambrollé, presidenta de l’ATA - Sylvia Rivera.

NO estem confoses, NO estem confosos, SOM BISEXUALS

27 de set. 2021, 3:50 publicada per Seccions Sindicals ICS CCOO


El 23 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Bisexualitat. CCOO treballa des de fa temps per donar visibilitat a aquest col·lectiu, posar fi als estereotips i evitar la discriminació en els centres de treball.


A les persones bisexuals se les discrimina per sentir atracció sexual, emocional o romàntica per persones del seu mateix sexe o del sexe diferent al seu, però, per què? Per evitar-ho i promoure la visibilitat del col·lectiu, se celebra aquesta setmana el Dia Internacional de la Bisexualitat, una efemèride que es commemora des del 23 de setembre del 1999.

Tres activistes de drets bisexuals van començar la commemoració perquè veien que la comunitat bisexual havia crescut amb força així com la gai i la lesbiana, però encara estava invisibilitzada en molts aspectes.

Malgrat el temps que ha transcorregut, i els avenços que s’han aconseguit, sobre les persones bisexuals recauen injustos estereotips que cal superar. No són més promíscues o vicioses que les altres, ni estan més confoses que la resta.

La bifòbia es defineix com la por, la intolerància o l’odi cap a les persones que senten atracció per persones del seu mateix sexe o del sexe diferent al seu. La bifòbia pot comprometre la salut mental i la seguretat de les persones bisexuals i, per això mateix, per evitar-ho hem de promoure la visibilitat del col·lectiu i donar eines a les delegades i delegats de CCOO per evitar tot tipus de LGTBI-fobia en l’àmbit laboral.

#StopBifòbia #StopLGTBifòbia #OrgullDeSer

1-10 of 103