Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el motiu de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març(segons el nostre  calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d'aliments i per retorn dels combatents.Aquest va ser l'inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat enla data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns del temes que es troben en l'origen de la celebració del 8 de març. Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d'aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

 El 8 de març s'ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents, al marge de la diversitat d'experiències vitals i culturals.La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

ANTECEDENTS

Des de l'inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat de treball de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.

ELS FETS A NOVA YORK

En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona,
 tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtxaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil o treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves). En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l'any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals. El color del fil que s'estava treballant en el moment de la tragèdia, el lila, simbolitzarà la lluita de la dona per la igualtat.

EL DRET A VOT

       Ja que les dones contribuïen amb el seu treball (tant remunerat com el domèstic) al creixement de l'economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l'àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l'altre gran eix que conflueix en la celebració d'aquest dia. La primera declaració programàtica reivindicant ell dret de vot la van fer les dones  nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys a venir, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l'eix central  de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.